Benvolguts amics I benvolgut Llepafils.
He estat pensat una estona.
Tot plegat, jo crec, que naturalment, no hi tinc raò, tot suggerint un himne, trobat amb el Sisa de ´Qualsevol nit por sortir el sol´
Ara hi penso, ja em perdonareu, benvolguts amics, que, potser la cancò del Sisa, fora probable per una cant al Tintin , que és certa nostalgia. és encertant, malgrat que no s´esmentint els perssonatges.
Qué es Tintin per a la nostra pàgina? Es , o fora, un esforç per l ´ordre. Un ordenament. Res fòra de lloc! El dessitg de quasevol ordre? Hi hem de ficar odre enlloc?
Tantmateix, poem dormir demà fins el temps dels anys. Qui e es la vidua d´Hergé per a fer això. Potser és una ,metàfora de quelcom mort i no hi temin accés?
Suggereixo, si no us fa res, aquestes paraules, darreres de la canço del Sisa, home, que ara , resulta renega de les Rambles de Barcelona i dels pixaners (com si hi abans no hi foren), tant si hi fa :
´Potser ja no hi falta ningú. Ja m´ en adono de que hi faltes tu. El temps no compta ni l´espai, qualsevol nit pot sortir el sol´. En referència, crec, jo al Tintin, tothora.
Benvolguts amics. No és pas el Tintin una absència, un autisme, que arrepleguem. El nostre tantmateix? Una essència que no coneixem?
Jo, m´ho faig al cap gros.
Sempre amb el vostre respecte
PERE SAPRISTI
|