1001.cat

Em reitero en allò que vaig dir fa quatre dies. Fins i tot, quan va arranjar-la a color, ja coneixia a Mn. Gall, i podia haver canviat alguna cosa més.

Penso qu e Amèrica o Congo o d'altres es van acolorir amb pressió de Casterman per tal d'editar-los i vendre'ls ràpidament. Més tard, quan Hergé ja tenia més autonomia i poder i l'editor anglès Methuen li va "protestar" pels dos negres (L'Illa i l'Or), Hergé i els deus col·laboradors, sobretot Bob de Moore, si van poder posar en serio.

He dit "deus" i volia dir "seus"

Ei, senyor pispa!
Els colaboradors d'Hergé eren veritables deus del còmic!

Doncs té raó senyor Xifort, es poden considerar déus en la seva especialitat. Potser a mi algú em considerarà el déu dels pispes.

I amb el número 10... Llepafils!!!

ooooeeeeeee oooooooeeeeeee

Magnífic divertimento ens ofereixen els senyors Llepafils i Xifort.
D´un lapsus linguae ´déus´ en compte de ´seus´ es produeix la seguent evolució (gràfica parcialment) déus-seus-déus del cómic i, finalment, segons Xifort el LLepafils es un 10 (amb xifres).

Jo avui a Figueres no hi podré ser, però si veieu un lloro, soc jo. Sens dubte.

Pere Sapristi

Doncs hi vaig veure un lloro !!! no sabia que fos l'amic Sapistri. Per cert, em vaig fer amb una dotzena de carteres per a la col·lecció, una d'elles pertany a un regidor de l'ajuntament i una altra al president de Tintincat

I vas "robar" alguna targeta de La Stoa??

Les vas veure almenys sobre la taula??

Qui pregunta a un lladre, a cent anys de perdó...

(Diguem-ne que, si alguns són cleptòmans, altres són propagandòmans ).

M'en vaig emportar una a casa, però això no es pispar

Clar que no.

Ja veig que "has canviat els robatoris per la cultura". Felicitats.

Donaré la meva firma a favor de la teva absolució pel robatori de 1.000 carteres que vas fer per afanys cleptòmans i coleccionistes. Espero de debò que siguis indultat.

Si vols pots posar un article a la meva web per donar detalls de la teva colecció de carteres robades, més enllà de la lletra D (ho dic mig en broma, mig en serio).

Una abraçada, Arístides Llepafils!!

I a la fi, van trobar-se els pergamins dels Locell?

La teva pregunta em deixa de pedra. ¿Així doncs, no ho saps?

Però en tot cas, responc. Doncs sí, es varen trobar tots els pergamins; dos d'ells es varen trobar a casa d'en Llepafils, i l'altre, el van requisar els Dupond a un germà L'Ocell que tractava de fugir del país.

Ja he contestat. Salut!!

jo penso que, dels 23 àlbums, els que m'agraden menys són L'orella escapçada, El lotus blau i Les set boles de cristall. No les trobo aventures dolentes, sinó que, a parer meu, no són tan atractives com les altres.

Sobre Tintin al país dels soviets haig de dir que el trobo francament molt inferior als altres, ple de gags dolents que no s'acaben mai. Això sí, com a passatemps el trobo passable.
I, què me'n dieu de Tintin i l'Art-Alfa? Us va agradar la història? A mi em va agradar bastant, però penso que és sensiblement pitjor que les altres, "guionísticament" parlant, i no m'agrada gaire el tema del còmic, amb un artista que en realitat és un malfactor i etc, el trobo poc treballat.

Parlant de Bob de Moor, heu llegit els còmics del Barelli, l'actor? no són tan bons com els del nostre amic tintin però sí que són una bona distracció.

Bon dia!

Suposo que deus voler dir que et va agradar bastant poc; en cas contrari, el sentit de la frase no s'entén...