1001.cat

1001.cat

1001, associació catalana de tintinaires
 
Hora i data actual: dj. set. 20, 2018 7:29 am

Totes les hores són UTC




Publica un nou tema Respon al tema  [ 1 entrada ] 
Autor Missatge
 Assumpte de l’entrada: Tintín: un resum.
EntradaPublicat: dl. març 03, 2008 8:19 am 
Desconnectat
Avatar de l’usuari

Membre des de: dt. des. 12, 2006 3:44 pm
Entrades: 503
Tintín, un resum.

Introducció.

"Sóc en Tintín, reporter". Amb aquesta frase es presenta sovint aquest jovenet reporter, l'empleat del "Petit Vingtieme". Un dels símbols més brillants de l'art sequencial dels segles XX i XXI, un dels "bons boníssims" per excel.lència, aquest jove i decidit heroi, des de sempre i fins l'actualitat, ha arrossegat una llarga fila de comentaristes, d'insaciables coleccionistes i d'admiradors (i de detractors) arreu del món. Encara que la seva importància està a vegades mig absorbida pels personatges secundaris (especialment en Haddock, i alguns altres), és indubtable que en Tintín fa de pal de paller de les vint-i-cinc històries en que apareix. Gràcies a les corregudes de Tintín i Milú, el bon Hergé va aconseguir passar a la posteritat. Felicitats.

Malgrat que amb molts "esforços electorals", en Tintín ha aconseguit ser "conseller" en tercera volta de les eleccions Tintín-Stoa (observeu que, fins i tot en les eleccions stoeres, en Tintín és absorbit pels personatges secundaris...). És doncs,per aquest mèrit, que li dediquem aquest article. Doncs vinga...

Encara que em temptaria fer una biografia "real" de Tintín en aquest article (com vaig fer d'en Rastapopoulos), crec que no seria bona idea en el sentit que ens ocuparia massa espai. Una bona biografia-resum ocuparia per sí força espai, i si volguessim fer una biografia completa i una mica exhaustiva, encara més espai... Per tant, em limitaré a fer algunes preguntes sobre el jove Tintín, per tal que els neòfits tinguin nova informació, i els experts es puguin distreure una mica. Sóc de la opinió que em deixo moltes coses al tinter, però, malgrat tot, crec que val la pena. Comencem.



-------------------------------------------------------------------------------

El resum de Tintín.

Partim des de zero. Aquest és en Tintín. Com és, en Tintín??

¿Perseverant, tenaç, decidit? En Tintín és un jove lluitador, decidit, intrèpid. No importa que es llenci a una missió aparentment suicida; ell s'hi llença. ¿Que el Milú i en Haddock preferirien no córrer riscos aparentment inútils? ¿Que tot sembla indicar que la perduda està perduda per endavant? Tant és; cal denunciar la maldat del món, cal salvar en Xang en el Tíbet, cal fer el reportatge al País dels Soviets, cal descobrir el perquè del misteriós avió sense matrícula d'Eastdown ("Illa Negra"), cal no donar mostres de por en el viatge a la Lluna, etcetra, etcetra. Encara que a vegades ell mateix es pregunta si tot el que fa té algun sentit, al final, ni el dubte, ni la por, ni les apelacions dels altres a un aparent sentit comú, el fan abandonar l'aventura. ¿En Tintín és tant ruc com els Dupond, en el fons, i és per això que se la juga amb aquesta candidesa? Potser una mica sí; però, en tot cas, el reporter del tupé i els germans bessons del bigoti, com en Tornassol, mai abandonen [o, si senten temptacions d'abandonar (cosa que passa rarament), aviat les obliden i segueixen]. La tenacitat del jove reporter (malgrat més d'un cop quasi li costi la vida) és una constant. Bé, continuem...

¿Altruista, disposat a ajudar al dèbil? Evidentment, sí. El valor humà d'en Tintín és indiscutible. Els capficats el diran de "soso" per això (jo no estic d'acord), però, en tot cas, en Tintín és un bon exemple a seguir. Només cal veure com sempre va a tot arreu del món en denuncia de la maldat del crim (que, en les seves aventures, es mostra de mil i una formes); com salva Xang de morir ofegat a les aigues del riu al seu futur nou amic Xang-Xong-Gen, com protegeix al pianista Wagner d'una previsible bronca a mans de la disciplinària Castafiore (qui per poc no l'enganxa "in fraganti"); com evita un cop d'estat a Sildàvia retornant el ceptre a S.M. Muskar XII; com salva al seu futur bon amic Haddock de les maquinacions de l'infame A.Thompson; com ajuda als pobres negres, hipotètics futurs esclaus, a no ser víctimes del despotisme d'en Rastapopoulos; i molts altres exemples. El bon cor i el noble altruisme (¿i la innocència?) són una constant del jove aventurer.

¿Llest, inteligent, sagaç, improvisador? Crec que sí. No són poques les vegades en que la inteligència de Tintín és un factor fonamental en la història. Hàbil improvitzador, un Sherlock Holmes a vegades, amb una inteligència sempre atrevida, el joveníssim reporter és capaç de descobrir com atreure un vaixell enmig del mar amb un mirall ("Stoc de coc"); com impressionar als inques per aconseguir la llibertat ("El temple del sol"); com escapar d'una base submarina a punt d'enfonsar-se ("Llac dels Taurons"); com localitzar la pista d'en Tornassol a bord d'un cotxe de color de cafè en llet ("Les set boles de cristall"); i forces altres situacions, en que, "en plena carrera contra el mal", el jove Tintín utilitza el seu enginy i sagacitat per descobrir pistes valuoses. I seguim, doncs, com dirien els Dupond, "encara hi ha més a dir..."

¿Afortunat, posseidor d'un bon cop de sort, ajudat per la "deesa fortuna"? Aquesta és una característica poc mencionada en els còmics de Tintín: la seva bona fortuna. En més d'un cop, el jove Tintín es veu en situacions en que, de no ser per un extraordinari cop de bona sort, hi deixaria la pell (o bé fracassaria en la seva missió, que tampoc seria poca cosa). Un dels exemples més "flagrants" de bona sort és quan, a punt de ser afusellat a "L'Orella escapçada", l'escamot d'execució descobreix de sobte, ja a punt de disparar-lo, que els fusells han estat sabotejats i són inútils, la qual cosa retrassa l'execució d'en Tintín... Un altre exemple de bona sort, és quan, a "Tintín al Congo", un munt de búfals estan a punt d'embestir-lo fatalment, quan apareix de cop i volta un avió salvador, que l'enganxa al darrer moment... Un altre exemple és quan, viatjant en avió per sobre de Wadesdah, s'incendia una ala de l'avió en el qual viatja; es salva amb molta sort de l'accident, i encara resulta que, a més a més, aquesta averia és la que permet (com més tard descobreix) que una bomba que hi havia a l'interior de l'avió no acabés explotant en meitat del vol... Sens dubte, la deessa fortuna ajuda al jove reporter a tenir una bona sort d'una entre mil.

¿Quins són els amics principals d'en Tintín i les seves aventures? Bona pregunta. Encara que al principi (em refereixo al "Soviets") les aventures del Tintín són pràcticament solitàries contra els seus enemics (amb permís del simpàtic gosset Milú), en les aventures del Congo troba a l'innominat bon pare missioner, i en Cigars del Faraó coneix als (abans entrevistos) policies Dupond i Dupont. No obstant, es podria dir que la solitud d'en Tintín s'acaba definitivament en "El cranc de les pinces d'or", on coneix a qui seria el seu inseparable i afectuós amic: el capità Haddock. Això, sense mencionar altres amics i aliats d'en Tintín: especialment en Tornassol, però també en Xang, n'Olivera de Figueira, en Zorrino, els Niko i Nuxha, el senyor Baxter, en Txarley, el capità Alcazar i d'altres; i naturalment, la "dona per excel.lència", la temperamental però honrada Castafiore. I d'altres d'una aliança dubtosa, com per exemple el mercenari Pablo o l'assessor llunar Wolff. Això ens obre pas a la següent pregunta...

¿Quins són els enemics principals de Tintín? D'enemics dignes de memòria n'hi ha bastants a les aventures de Tintín. Els "enemigots" de Tintín "augmenten" la bondat (es podria dir) del jove reporter; ¿quin sentit té ser bona persona, si no tens cap "enemic que et faci contrast"? O, dit d'una altra manera: en l'art sequencial, els dolents dolentíssims són el repte i la justificació dels bons boníssims. En Rastapopoulos és el dolent dolentíssim principal de les aventures de Tintín, sens dubte, però hi ha altres "malvats despiadats" a les aventures tintinaires, entre ells en Mitsuirato, l'Allan Thompson, en Müller/Smith, en Boris/Johnson, i d'altres. Els dolents sempre tenen el seu extrany cantó atractiu, no hi ha dubte... Però seguim.

¿En Tintín pren alcohol i tabac? No és una pregunta que hagi de prendre's a la lleugera; al contrari, mereix una certa importància. Tothom sap que les drogues (cafeïna, alcohol, i d'altres) sempre han estat i sempre seran una realitat social en el món real; és així, agradi o no. ¿També ho són en les aventures tintinaires? Encara que sembli que en el món de Tintín les drogues toves (per dir-les així) brillin per la seva absència, jo crec que no és pas així, les drogues toves, malgrat no crec que tinguin un paper central en les aventures tintinaires, apareixen ocasionalment més d'un cop. En Tintín en alguna de les historietes (per exemple, en "L'orella escapçada") al jovenet l'enganxem bevent, o fins i tot borratxo, malgrat que afirmi que "jo no bec mai". D'acord, en Tintín, que jo sàpiga, no fuma; però Haddock sí que fuma pipes, en Rastapopoulos i l'Alcazar fumen puros [i en una ocasió, els germans Dupond (en "Pícaros") són vistos fumant tranquilament cigars, mentre esperen el seu aparent futur afusellament], alguns altres personatges fumen cigarrets, etcetra. I, no cal dir-ho, el gran amant de "la vida bohèmia i tranquila", feliç fumador i bebedor, i simpàtic bon home, és, com no, n'Arxívald Haddock, capità de marina. Fins i tot en alguna ocasió en Tornassol s'anima i diu als tintinaires (content de l'èxit de l'aventura llunar a "Hem caminat damunt la Lluna") que s'anima a fer una copeta: "Avui prendré d'aquesta metzina (de whisky). No és pas dia de prendre camamilla!!". I encara diria més: es podria dir, amb tot el respecte, que "el whisky per excel.lència" de les aventures de Tintín és el famós "Loch Lomond", que fa les delícies de Haddock, Milú i el disciplinat Néstor. Encara que als poc observadors les historietes de Tintín "són puritanes i angelicals", i els personatges són "només un exemple de bona conducta", la veritat és que tant bons com dolents prenen, diguem-ne, psicoactius suaus (amb l'excepció de l'opi, que és, com seria d'esperar, la "droga dura" perseguida més coneguda de les aventures tintinaires). ¿No hi ha lloc per al vici en les aventures tintinaires? No, de debò que n'hi ha; els personatges "reals" tintinaires són molt humans, ja ho crec... Continuem.

¿Per últim, quines puntuacions té en Tintín en les seves històries? No és mala pregunta. En Tintín (tot sigui dit) apareix a la totalitat de les aventures que es poden considerar oficials, que són (perdoneu-me els puristes) 25 àlbums; tots ells són (menys el "Taurons") escrits per Hergé. Apart de les aventures oficials, hi ha les aventures pre-oficials (és a dir, de versions que varen ser excloses en l'edició oficial i final), que tenen un cert interès; i també les aventures pirates (d'un interès un tant irregular i variable, que jo no sabria determinar), que no estan autoritzades per la fundació Moulinstart, que corren pertot arreu del món, dels quals constantment se'n fan de noves. Segons les estadístiques de la revista La Bugadera (que no inclouen els còmics "Soviets", "Taurons" i "Art Alfa") en Tintín apareix a 22 còmics, en poc més de 10.000 vinyetes (es diu depressa), i té una mitjana de 458 vinyetes per àlbum; generalment és el personatge amb més vinyetes per àlbum en cada àlbum (excepte en sis àlbums, en que en Haddock el sobrepassa en nombre de vinyetes; en "Objectiu la Lluna" és on Haddock agafa "més sprint" i supera a Tintín per res menys que per 12 punts...). La darrera aparició d'en Tintín és a "l'art Alfa", i hi ha divisió d'opinions sobre si, malgrat que la darrera paraula del mestre Hergé ho prohibís, s'haurien de continuar encara les aventures tintinaires... en fi, el temps dirà.

----------------------------------------------------------------------------------------------------



Encara que m'he deixat moltes coses en el tinter, crec que, per fer un breu resum, això és suficient. He fet, en aquest article, una nova ullada al gran món "tintinaire i hergeà". Encara que els puristes es puguin enfadar, potser, perquè he fet alguna menció al polèmic còmic "Tintín al llac dels Taurons", confio en que el bon Mestre Hergè m'ho perdoni.

Almenys de moment, aquí s'acaben els comentaris al jove reporter. Ara, deixa el diari "Petit Vingtieme" sobre la taula, oblida't de moment del jove Tintín, i agafa entrades per anar a la Opera, que la següent dona "comentada" en l'escenari de La Stoa serà la tenor Bianca Castafiore, el rossinyol milanès. No us dormiu al plató, que aviat vindrà el futur article sobre aquesta senyora, la gran amiga (ehem!) del capità Haddock. L'article serà servit. Fins aleshores!!

www.lastoa.cat

_________________
Que passis un bon dia i que tinguis sort. Visquen Tintín i Hergé.


Torna a l’inici
 Perfil  
 
Mostra les entrades dels darrers:  Ordena per  
Publica un nou tema Respon al tema  [ 1 entrada ] 

Totes les hores són UTC


Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant


No podeu publicar temes nous en aquest fòrum
No podeu respondre en temes d’aquest fòrum
No podeu editar les vostres entrades en aquest fòrum
No podeu eliminar les vostres entrades en aquest fòrum
No podeu publicar fitxers adjunts en aquest fòrum

Cerca:
Salta a :  
cron
Powered by phpBB © 2000, 2002, 2005, 2007 phpBB Group
Template made by DEVPPL - Traducció del phpBB: Isaac Garcia Abrodos