|
Així es com estic avui, 13 de maig.
A mitja tarda he entrat en un bar a prendre un refresc. Darrera meu, en una taula, una àvia amb el seu nét acabat de sortir de l'escola.
A la meva esquena he sentit dues paraules m'han sorprès: Hergé ... Tintín ...
L'àvia, davant la pàgina 41 de La Vanguardia d'avui, li explicava al nét qui era aquest personatge i el seu autor.
"Senyora" li he dit. "Estic agradablement orgullós que li estigui explicat això d'en Tintín al noi". "Es que n'havia lleigit alguns àlbums i em van agradar molt" M'ha respos.
"Doncs perquè no n'hi compra un?" li he comentat.
"Si es treu el curs be, n'hi compraré un parell i els lleigirem junts" M'ha dit.
"Un tintinaire mes?" he pensat.
|
