1001.cat

1001.cat

1001, associació catalana de tintinaires
 
Hora i data actual: ds. oct. 19, 2019 5:27 pm

Totes les hores són UTC




Publica un nou tema Respon al tema  [ 15 entrades ] 
Autor Missatge
 Assumpte de l’entrada: TINTIN, MAI CAGANER!
EntradaPublicat: dl. gen. 07, 2008 7:22 am 
Desconnectat

Membre des de: dl. jul. 23, 2007 7:37 am
Entrades: 90
TINTIN MAI CAGANER!

Usque tandum!

Benvolguts amics

Amb el vostre respecte.

Tintin no pot ésser Caganer de cap manera.
Trobo una aberraciò la barreja d´aquestes dues figures. Tenen significats diferentes i, per tant, representacions diverses. El Tintín no hi té cap necessitat de fer servir l´escatologia per a expressar-se.

El Caganer és magnífic, naturalment, mai ho dubtarem. Ho fa molt bé i des de fa temps. Trobo una mica pocasolta això d´intentar trobar-li substituts. L´atabalament, gairebé mediàtic de intentar ficar-hi a altres en la seva tasca. Hom sembla cansat d´ell i hi vol ficar-hi a tothom en el seu lloc. Com si ho fes malament, pobre home. Potser quelcom pensa que ésser caganer és necessàri per a ésser català? Es probable que alguns creguin que ésser caganer és un càstig o una mesura d´algun tipus en la qual s´hi ha d´estar representat. O potser s´en foten els mateixos catalans dels catalans, en un humor que jo no entenc.

El Caganer es una figura complexa. És, crec jo una expressiò de l´idolatria pagesa catalana. La seva resposta al cristianisme, al catolicisme. Pensa, l´antiga naciò catalana, pais per on van entrar els romans a la peninsula, en un pensament que pren la forma (amb perdò, naturalment) del Caganer: La religiò cristiana és absurda i això del pessebre, ridícul. En aquests còmics dels pessebres, cal inventar una figura que ens aproximi a això, a aquesta costum de la religiò. El Caganer. El contacte amb la terra, el pragmatisme magnífic del que som portadors i altres intentaran ésser hereus. Així, al còmic del pessebre, el fill de Déu i el Caganer fan la seva feina, de forma simultània. Un neix, per a salvar (i inventar-se o configurar) eventualment la Humanitat , mentre l´altre alimenta la terra. El Caganer, amb els fems, és el mite del cultiu de la terra. Tots coneixem aquelles dites de ´La m... de la muntanya no fa pudor...´ ´Pagant, Sant Pere canta´. ´Els catalans, de les pedres en fan pans´, ´Toquem-hi´, etcètera.

Qui no riu (no sé amb quin tipus de riure, potser d' estaquirots) veient aquesta figura, amb dos components, la barretina, d´una banda i la feina que fa, d´altra?. Hom pot pensar que segueix éssent un símbol d´identificaciò nostre, dels catalans. El nostre destí per a dirho així. Una figura escatològica i irònica es el català. Crec jo que som un poble més escèptic que amb sentit de l´humor. Ambdues coses no necessàriament son correlatives.

Però el Caganer es una figura o un sìmbol vinculat. Depén del contexte del pessebre. De Jesucrist i de la religiò cristiana. És també, diguem-ho així, una diglossia (no bilinguisme) de repressentació, no lingüistica. Així, per exemple, no ens podem imaginar a Jesus fent de Caganer i al Caganer fent de Jesucrist.

Jo crec que no té cap sentit fer del Caganer un Tintín. Ni del Tintín, el Caganer. Ho trobo insoportable. El Tintín és (metafòricament i al texte) més aviat un àngel o, potser, l´Esperit Sant, si voleu. El Tintin mai dira ´Hòstia!´ Cagar, tampoc l´hem vist cap de nosaltres.

Son dues figures absolutament diferents. Una té nom, l´altre es un concepte genéric.
Però ni estètica ni èticament es poden barrejar. Per cert, el farsant de Lenin va dir , en plagi i amb dos c..., que l´ética és l´estètica del futur. Doncs bé, aquesta reproducció de Tintin com a caganer és una tornada no sé pas a on. És lletjissima. Llògicament. És impossible fer del Tintín el Caganer. Al Caganer, crec jo, tampoc li agradaria la forma en que el volen desvaluar, fotre fora.

Jo, personalment, crec que el Tintin no es pot treure, en cap concepte, dels albums. Mor de seguida si ho fem.

Els albums son un aquari, on el Tintín viu, amb els seus amics, sempre en moviment i viu amb l´aire, l´esperit que és la ´línia clara´ i el disseny del moviment.

Entenent que el Tintín es, fonamentalment, ´línia clara´i moviment, qualsevol repressentaciò en la tercera dimenssió el fa , especialment, monstruòs. El Tintín ja no existeix. Esdevè, automàticament, el fetitx dels Arumbaia. Una repressentaciò morta. L´unica representaciò esculptòrica del Tintín que m´ha agradat és una en la que intenta agafar el lloro. El Tintín és, en certa manera, com diuen els irònics gallegs de si mateixos, referint-se a altres personas: ´Quan el veus, no saps si hi va o hi torna´.

En realitat, benvolguts amics, jo, ja em perdonareu, soc contrari a l´expansionisme del Tintin. És lògic que els Tintinaires vulguin estar més amb ell, veure´l més. Tenen aficiò a treure’l dels àlbums. A ficar-lo a tot arreu. Com si a ell li pogués fer gràcia.
Jo, tantmateix, soc contrari. Es produeix , amb això, una devaluació del Tintín o dels Tintín (vull dir dels albums). Si seguim així, el Tintín morirà. Esdevindrà com el logotipus de la Coca-cola (per qué existeix?) que es a tot arreu o la cara del Che Guevara, objectes banalitzats, de consum, tots dos. Quelcom que veiem frequentment deixa d´existir (menys la sogra, dissortadament).

Tintin és la sorpresa, creada en particular per línia clara.

Per cert. Jo opino que l´èxit del Tintín, ve dels aproximats set anys. Tintín és la sorpresa. Una observaciò. Podreu notar que dos magnifics Tintinaires tenen a la pàgina de Tintincat el seu anomenat "avatar" amb rostres que expressen sorpresa. Vull dir el Sr. Llepafils i el Dr. Xifort. El Doctor ha afegeixit, conscientment, el neguit de les gotes escèptiques del pensament. Gotes d´eventual suor o sorpresa o esforç de pensament que surten, també, al Tintín i a les primeres pel-licules de dibuixos animats, com Felix el Gat.

No crec que sigui casual que aquests dos magnifics Tintinaires facin aquestes cares de sorpresa. El Tintín, crec jo, es incitaciò a la sorpresa. Sopresa que vam descobrir als eventuals set anys i a la que hi tornem, ara, quan en tenim vuit i mig. Quelcom sorprenent, crec jo, no pot ésser permanent. Potser, crec jo, convindria, no treure mai al Tintín dels albums...

Aquesta és la meva opiniò (opiniò que...).

Jo encara diria quelcom mes.
He dic que, personalment, no m´interessa veure el Tintín arreu, no vull que acabem treient la M del Metro per a fotre´l a ell o quan agafem el paper de water el veiem hi diguem: Oh, Tintin, tu també aquí?

Pensareu, potser, que no soc Tintinaire, sinò Tintinoclasta després dels meus comentaris. Voldria acabar amb una tornada a la meva opiniò i una hipòtesi.

Crec que un exemple de bon Tintinaire , o actitut de respecte envers el Tintín, el trobem a la pàgina on son recullides totes les aparicions dels personatges del Tintín. Aquesta interessant pàgina l´ha fet hom que diu dir-se Niubò. Es una pàgina magnífica. Un fi assolit i un fi en si mateix. Magnífica peça de col-lecciò. L´ha fet ell, que es veu per el texte, mai s´ha cansat de fer-ho. Una professiò de fé, amb perdò de l´expressiò. Una demostraciò d´estima als Tintín. Un tornar-hi. Les consequencies del seu estudi hi son implícites, i mai, naturalment, massa desenvolupades amb comentaris. Per cert, ja em perdonareu que abussi, però voldria fer una conjetura, potser errònia amb relació amb la realitat, però és una vinculaciò interessant, encara que no probable. El senyor Niubò (si realment existeix, un dels cognoms més macos que he conegut en català) és en Llepafils. Ambdòs son fills de Ventallò. El senyor Niubò és un Tintinaire,potser, forçat. Ja li van dir els seus pares quan era petit i la van regalar el primer Tintín: Amb aquest cognom,fill, mai faràs mal. Aleshores es va fer col-leccionista. De coses diverses. En particular, del també extraordinari cognom de Llepafils. Niubò i Llepafils son absolutament iguals. Per qué Niubò publica una pàgina que no signa Llepafils? Molt senzill: El senyor Niubò és ´col-leccionista divers´. Ah, i quan vol fer el mal es diu Celestino Panza... Naturalment, és una hipòtesi errònia, lògicament. Un error que no cal que ´cap corregirà. Llepafils dirà que Jo Niubò? i Niubò Jo Llepafils? Es lògic.

Ah!. Insisteixo. Estic contra l´expansionisme del Tintín, forçat, fora dels àlbums i també contra el proselitisme. No cal forçar a ningú a que li agradi. Això darrer és impossible, per molt petita que sigui la canalla. Cal, perquè no, suggerir, només suggerir els àlbums.

Per cert, per a posar fi, tot plegat, a aquest conyas, voldria citatr una frase maca, que recull l´escepticisme i el sentit de l´humor de l´Hergé, certa sang freda, de fet:

"L'idée de Dieu est une merveilleuse idée. Mais je n'en sais rien".


PERE SAPRISTI


Torna a l’inici
 Perfil  
 
 Assumpte de l’entrada:
EntradaPublicat: dl. gen. 07, 2008 8:38 am 
Desconnectat
Avatar de l’usuari

Membre des de: dt. des. 12, 2006 3:44 pm
Entrades: 503
Benvolgut amic Pere Sapristi, jo crec que tinc alguna cosa per dir.

En primer lloc, que Tintín esdevingui un icono, un símbol, de la publicitat, potser no és tant dolent si es fa amb una mica de control.

A vegades, justament, un personatge es fa famós gràcies als iconos i no als còmics. La fama còmics-iconos pot ser una mica bidireccional.

En segon lloc, que no crec que el caganer desvirtui tant el Tintín. Com tu mateix admets, el caganer és per Catalunya, diria jo, un símbol de crítica moral, i, en aquest sentit, el Tintín és també una crítica moral.

Si em preguntes, et diré que Tintín caganer no em sembla malament (almenys, no del tot). En canvi, la imatge de Tintín amb la foto de Freddy Krugger i una motoserra assassina sí que em semblaria intolerable; ho dic amb fermesa.

En tercer lloc, en Tintín no és un símbol de la castedat, seriositat i puresa extremes. ¿Si ho fos, com és que admet dins les seves aventures a personatges d'un cert instint primari (Haddock, Milú), d'una torpesa extrema (Dupondt) i d'una sordesa insufrible (Tornassol), o fins d'una crueldat extrema (Mitsuirato), i també el crio maleducat (Abdallah)?

No. Crec que Tintín és una barreja tant d'elements seriosos i formals, com també d'elements frikies que cridin l'atenció. És una joia de l'art seqüencial que utilitza més d'un element cridaner.

Per tots aquests elements, crec que Tintín lliga amb la imatge una mica atrevida (tampoc tant) i catalana del caganer.

Ja he dit la meva. Salut!!

_________________
Que passis un bon dia i que tinguis sort. Visquen Tintín i Hergé.


Torna a l’inici
 Perfil  
 
 Assumpte de l’entrada:
EntradaPublicat: dl. gen. 07, 2008 12:12 pm 
Desconnectat
Avatar de l’usuari

Membre des de: dj. nov. 11, 2004 3:18 pm
Entrades: 86
Ubicació: Brussel·les
Amic Sapristi, comparteixo en la seva totalitat la teva equació Niubò = Llepafils.

D'altra banda també estic d'acord amb que l'estudi de les intervencions dels personatges és brillant i de que Niubò sigui un cognom dels més bells de la llengua catalana.

Niubò = Llepafils = Col·leccionista = Tintinaire OK


Torna a l’inici
 Perfil  
 
 Assumpte de l’entrada:
EntradaPublicat: dl. gen. 07, 2008 3:26 pm 
Desconnectat
Avatar de l’usuari

Membre des de: dt. des. 12, 2006 3:44 pm
Entrades: 503
Aristides_Llepafils ha escrit:
(...)

Niubò = Llepafils = Col·leccionista = Tintinaire OK


Bé, en això podria estar d'acord. Quedem que sí. :wink:

Salut!!

_________________
Que passis un bon dia i que tinguis sort. Visquen Tintín i Hergé.


Torna a l’inici
 Perfil  
 
 Assumpte de l’entrada:
EntradaPublicat: dt. gen. 08, 2008 11:33 am 
Desconnectat

Membre des de: dl. jul. 23, 2007 7:37 am
Entrades: 90
Benvolgut Senyor cromelnordic

Probablement teniu raò.

Ja em perdonareu, però no estic d´acord amb vosté. No m´agrada la televisiò (no en tinc) ni el bidireccionalisme. Ni la manipulaciò mediàtica. Son conceptes que no conec.

Tampoc m’ agrada la concepciò de l´´obra oberta´ d´Umberto Eco, magnífic pensador i critic i bon escriptor, tot plegat.Crec que, tantmateix, la seva teoria és una confussiò. Jo soc partidari de Kant i de la Critica del Judici. A tothom li agrada parlar del gust estètic, de l´ordre visual, pero existeix un criteri, va dir Kant. Certs marges estètics. Jo crec que una obra d´art no es pot fer malbé com si semblès l´entrada del Metro, oberta a tothom.Aqui hi cabem tots! No, això no.
Hi ha també un terme, físic, en el qual l´observador modifica l´observat. No m´en recordo com es diu aquest efecte. Em sembla, però, que aplicat a altra àmbit, a l´estètic, podrìa ésser semblant a l´obra oberta d´Eco i al bilateralisme i a la Coca Cola, per a posar un exemple.

Per cert, senyor cromelnordic, si us agrada tant el bidireccionalisme o com es digui, ja em direu, de forma convincent: Per qué vos sou, al vostre avatar amb el qual us identifiqueu a aquesta pàgina Dupont i no Dupond? Una de dues. Qué sou, dins la vostra unilateralitat de la bilateralitat, una meitat, o una part de quelcom altre més ple? Mig got buit o mig got ple. Aleshores, perqué Dupont? Quin és el sentit de la vostre complicada elecciò? On és Dupond? Vosté mateix feu una metàfora o un joc de la vostra personalitat amb l´avatar. Com si fossiu, per a vosté mateix, un mai s´acaba, un malsony o un cauchemar. Un ´No, jo no hi soc´, soc cansat, però si voleu parlar, ara vindrà el Dupond, si no li fa mandra... O quelcom semblant. Bilateral.



PERE SAPRISTI


Torna a l’inici
 Perfil  
 
 Assumpte de l’entrada:
EntradaPublicat: dt. gen. 08, 2008 2:28 pm 
Desconnectat
Avatar de l’usuari

Membre des de: dt. des. 12, 2006 3:44 pm
Entrades: 503
Dos aspectes.

Primer. Jo, en quan al mediatisme, sóc una mica intermig. Ni penso que una bona obra d'art no s'hauria pas de plasmar SEMPRE en publicitat, ni tampoc MAI.

Crec que una mica de mediatisme és bo; però no pas infinit, sinó dintre d'uns certs límits.

Per això, penso que el mediatisme no és dolent per sí mateix; el que és dolent (i és que ho és) és l'excés. Però no ens enganyem: així com l'excés de mediatisme és un problema, la falta de mediatisme també és un risc.

Això penso jo: punt mig de mediatisme.

Segon. Jo, (i suposo que això vos no ho haureu vist, bon Sapristi), abans agafava Dupont, i ara agafo Dupond. Els he intercalat. M'agradaria agafar els dos, però no hi ha aquest icono accessible, mira. (Apart, la veritat, no sóc molt expert en Tintín, i encara no he après del tot a distingir Dupond i Dupont; sé que és pel bigoti, però encara ho tinc una mica poc assimilat, vaja...).

Això és tot, de moment. Salut!!

PERE SAPRISTI ha escrit:
Benvolgut Senyor cromelnordic

Probablement teniu raò.

Ja em perdonareu, però no estic d´acord amb vosté. No m´agrada la televisiò (no en tinc) ni el bidireccionalisme. Ni la manipulaciò mediàtica. Son conceptes que no conec.

Tampoc m’ agrada la concepciò de l´´obra oberta´ d´Umberto Eco, magnífic pensador i critic i bon escriptor, tot plegat.Crec que, tantmateix, la seva teoria és una confussiò. Jo soc partidari de Kant i de la Critica del Judici. A tothom li agrada parlar del gust estètic, de l´ordre visual, pero existeix un criteri, va dir Kant. Certs marges estètics. Jo crec que una obra d´art no es pot fer malbé com si semblès l´entrada del Metro, oberta a tothom.Aqui hi cabem tots! No, això no.
Hi ha també un terme, físic, en el qual l´observador modifica l´observat. No m´en recordo com es diu aquest efecte. Em sembla, però, que aplicat a altra àmbit, a l´estètic, podrìa ésser semblant a l´obra oberta d´Eco i al bilateralisme i a la Coca Cola, per a posar un exemple.

Per cert, senyor cromelnordic, si us agrada tant el bidireccionalisme o com es digui, ja em direu, de forma convincent: Per qué vos sou, al vostre avatar amb el qual us identifiqueu a aquesta pàgina Dupont i no Dupond? Una de dues. Qué sou, dins la vostra unilateralitat de la bilateralitat, una meitat, o una part de quelcom altre més ple? Mig got buit o mig got ple. Aleshores, perqué Dupont? Quin és el sentit de la vostre complicada elecciò? On és Dupond? Vosté mateix feu una metàfora o un joc de la vostra personalitat amb l´avatar. Com si fossiu, per a vosté mateix, un mai s´acaba, un malsony o un cauchemar. Un ´No, jo no hi soc´, soc cansat, però si voleu parlar, ara vindrà el Dupond, si no li fa mandra... O quelcom semblant. Bilateral.



PERE SAPRISTI

_________________
Que passis un bon dia i que tinguis sort. Visquen Tintín i Hergé.


Torna a l’inici
 Perfil  
 
 Assumpte de l’entrada:
EntradaPublicat: dt. gen. 08, 2008 6:15 pm 
Desconnectat

Membre des de: dl. jul. 23, 2007 7:37 am
Entrades: 90
D´acord


Tot això es de riure. bon amic Dupond/t.

Quelcom no us agrada al vostre ´avatar´, la vostre identificaciò.
Les celles emprenyades, tot plegat amb el barret. Un equip descontent. Els bigotis tampoc hi toquen. No´s´hi troben.

Perquè?


PERE SAPRISTI


Torna a l’inici
 Perfil  
 
 Assumpte de l’entrada:
EntradaPublicat: dt. gen. 08, 2008 10:55 pm 
Desconnectat
Avatar de l’usuari

Membre des de: dt. des. 12, 2006 3:44 pm
Entrades: 503
M'agradaria un avatar que inclogués als dos Dupondt, en dues imatges separades. Estaria bé.

_________________
Que passis un bon dia i que tinguis sort. Visquen Tintín i Hergé.


Torna a l’inici
 Perfil  
 
 Assumpte de l’entrada:
EntradaPublicat: dc. gen. 09, 2008 6:40 pm 
Desconnectat
Avatar de l’usuari

Membre des de: dv. des. 03, 2004 8:47 pm
Entrades: 163
Complicat tema, germans...

Ser o no ser?

Si apareix un Tintín de caganer, vol dir que és una icona coneguda acceptada per la gent (o sistema cultural, o mass media, o...)
No li cal presentació, i aixó fa que pugui ser "caganerat" (fet caganer).

De fet, es pot interpretar com un homenatge (més o menys encertat), com un reconeixement de la seva universalitat i popularitat.


Torna a l’inici
 Perfil  
 
 Assumpte de l’entrada:
EntradaPublicat: dc. gen. 09, 2008 8:07 pm 
Desconnectat
Avatar de l’usuari

Membre des de: dt. des. 12, 2006 3:44 pm
Entrades: 503
Al Tintín no li cal molta presentació que diguem, Xifort. Tintín és un gran còmic.

¿No obstant, una mica més de mediatisme potser li seria favorable, no creus?

Diuen que l'avaricia trenca el sac... També diuen que, qui no s'arrisca, no pisca!!

;););)

Xifort ha escrit:
Complicat tema, germans...

Ser o no ser?

Si apareix un Tintín de caganer, vol dir que és una icona coneguda acceptada per la gent (o sistema cultural, o mass media, o...)
No li cal presentació, i aixó fa que pugui ser "caganerat" (fet caganer).

De fet, es pot interpretar com un homenatge (més o menys encertat), com un reconeixement de la seva universalitat i popularitat.

_________________
Que passis un bon dia i que tinguis sort. Visquen Tintín i Hergé.


Torna a l’inici
 Perfil  
 
 Assumpte de l’entrada:
EntradaPublicat: dj. gen. 10, 2008 8:30 am 
Desconnectat

Membre des de: dl. jul. 23, 2007 7:37 am
Entrades: 90
Perdoneu, amics

Tintin, Warhol i el Caganer.

Tornem al problema complicat de Repeticiò i Unitat. Sembla el títol d´un assaig d´algun francés postestructuralista o d´un diari italià. Ja ho va dir un anglès que la filosofia d´Occident (l´unica) sembla notes a peu de pàgina de les obres de Plató.

Jo crec que la repeticiò continua no és res. No afegeix. Naturalment, al café Viena de Barcelona poden trobar-se quatre Tintinaires. Una de cada cuatre persones al món és xinesa. Això vol dir que a la reuniò del café Viena algú dels quatre s´aixecarà i dirà: Perdoneu, amics, m´en vaig a treballar!. No necessàriament. No un de cada quatre esser humans (6,7 mil millons de persones) és xinés. Sigui bò o dolent, mai ho serà.

L´estètica no es la publicitat.
Abans, hom a casa tenia una llar de foc, el centre de la casa, per dir-ho així. Ara hi té la televisiò, que és la comunicaciò amb quelcom estrany però necessàri per a la gent. Part important de la seva vida. Altres parts se´n van a dormir (hola, senyor Jung, vosté per aqui!) més profitòs o treballar. No oblidem que cada ésser humà dorm la tercera part de la seva vida.

És clar que el Tintín es allò que algú esmenta un ´clàssic´. Quelcom universal per alguna raò´

Jo opino que el Tintín és com una oreneta que mai pot posar els peus a la terra. O un peix magnífic que, insisteixo, només viu a l´aquari de la ´línia clara´d´Hergé i amb els seus amics. Potser cal tenir en compte que som Tintinaires, és a dir, col-leccionistas i antiquaris. Antiquari es fonamental. La reproducciò exagerada del Tintín és dolenta. Sòcrates, el filòsof tampoc va escriure mai. Crec, soc convençut, de que cal preservar la no proliferaciò de l´armament tintinaire: Tintín n´hi ha un. Hi viu als albums. Als llibres. Jo crec que Hergé, on sigui, ens està dient: No el treieu a passejar. Tintín és part de la meva vida. Jo no hi soc. És ell. Als albums, a l´aquari.

Gràcies, naturalment, Warhol, peró el Tintín no es una sopa.

Jo crec que el Tintín es una part del nostre passat. Podem anar a veure´l a l´aquari, com si fos Floquet de Neu. Mai el molestarem. Sabem, naturalment, que l´Hergé va ésser irònic amb l´éxit de Tintín i no va volguer que seguís existint quan ell va morir. Això, si cal, es un fet.

I doncs, anirem a veure el Tintin a l´aquari. Això si, amb reciprocitat. Amb respecte. I que quan el veiem als albums, ell mateix no ens miri i digui: Qué barruts! Mira quina napia té aquest, Haddock!. Quines estupideses diuen de nosaltres! Mira aquest!
No fem que el Tintín sigui menyspreat amb massa reproducciò inútil. No el tractem com jo (un fracàs intentant lligar), tracto a les dones quan dic: ´Son tant maques, llàstima que no es fixin en mi, que no em mirin´.

Naturalment, podem xerrar. Això és ésser Tintinaire. Paraula encertada de la interpretaciò acceptada en català de qui li agrada el Tintín com a signe o metàfora. El Dr.Xifort és el nostre advocat, per cert. Sempre aportarà la imaginació i el descobriment de quelcom.

Per cert, Doctor, això de les parades nupcials dels animals com a mostre de publicitat no ho entenc. Hi ha problemes, per cert, amb els cavalls. Hi ha el concepte, expressat en llengua castellana del ´mamporrero´, o persona que ajuda al cavall a poseir a la egua i fer aquesta improbable publicitat. L´animal, en la seva passiò, lògica, pot fer-se mal. Total o parcialment. Afer desagradable, en qualsevol cas. Per cert, me´n recordo d´un acudit sobre Stalin i la II Guerra Mundial (Gran Guerra Patria, esmentada així per la ideologia russa i soviética de qui va pactar amb Hitler). Un general soviètic va anar a xivar-se a Stalin d´un company (xivar-se és un costum rus i soviétic) i li va dir, ´Generalíssim i comandant en cap, aquest general té una amant (una dòna civil, és deia aleshores). Qué hi farem? ...Stalin va pensar i va respondre, amb el seu accent georgià: ´L´envejarem´.

PERE SAPRISTI


Torna a l’inici
 Perfil  
 
 Assumpte de l’entrada:
EntradaPublicat: dj. gen. 10, 2008 3:49 pm 
Desconnectat
Avatar de l’usuari

Membre des de: dt. des. 12, 2006 3:44 pm
Entrades: 503
Realment, Sapristi, tens un certs dots d'orador... no t'ho nego pas... No, no, seriosament: com a orador tens virtuts interessants.

No obstant, com a "argumentador" de la teva moral, hi ha alguna cosa en tu que fa que no et cregui pas del tot. Mira tu. Què haig de dir?

Jo no veig amb tants mals ulls la publicitat i el mediatisme.

A més, si et fixes, en "Sidney", en Hergé es promociona a sí mateix en el sentit que repeteix molt: hi ha alguns gags que ja apareixen en còmics anteriors; reapareix Szut; reapareix en Rastapopoulos... De les poques coses realment-realment noves del còmic hi ha la presència d'en Carreidàs, tot sigui dit.

És normal que tot escriptor (jo em considero escriptor, tot i que no molt bo) en un moment o altre vulgui viure una mica del passat. "Taurons" agafa elements del passat tintinaire, però "Sidney" i "Pícaros" també ho fan, mira tu. És així, l'art seqüencial...

En fi, ja queda tot dit, de moment. Salut!!

_________________
Que passis un bon dia i que tinguis sort. Visquen Tintín i Hergé.


Torna a l’inici
 Perfil  
 
 Assumpte de l’entrada:
EntradaPublicat: dv. gen. 11, 2008 7:51 am 
Desconnectat

Membre des de: dl. jul. 23, 2007 7:37 am
Entrades: 90
Art i democràcia, sembla, senyor Xifort.

Art és extensiò. L´art és un producte. De consum.

Sembla que el Warhol va fer una tasca de propaganda de l´art. Barrejant-lo amb comerci. Quina gràcia, això de pintar-li a Monna Lisa els bigotets per a vendre quelcom. Qué es ven? per cert.

Jo no hi entenc gaire, però crec que aleshores

El Tintín és doncs, com la Carla Bruni, l´amant del president de França que es diu Nicholas Sapristi (perdò, Sarkozy) i ha estat la dona, de 39 anys, abans amb molts homes com Erick Clapton, Mick Jagger, Kewin Kostner, Vincent Pérez, Laurant Fabius i Donald Trump. Només cal afegeixir que el darrer tanqui la porta. Sapristi!

Jo no hi estic d´acord. amb vostés El Tintín no és objecte de propaganda, sinò d´antiquaris, crec.

Per cert, perdoneu. L´obra d´art oberta implica que qui l´aprecia crea l´obra d´art de fet. En certa manera. Qui és el Tintín? Qué ven el Tintín?

PERE SAPRISTI


Torna a l’inici
 Perfil  
 
 Assumpte de l’entrada:
EntradaPublicat: dv. gen. 11, 2008 9:04 pm 
Desconnectat
Avatar de l’usuari

Membre des de: dv. des. 03, 2004 8:47 pm
Entrades: 163
Contestat a l'altre post.
Proposo que ens centrem en un de sol :D


Torna a l’inici
 Perfil  
 
 Assumpte de l’entrada:
EntradaPublicat: ds. gen. 12, 2008 11:54 am 
Desconnectat
Avatar de l’usuari

Membre des de: dt. des. 12, 2006 3:44 pm
Entrades: 503
Xifort ha escrit:
Contestat a l'altre post.
Proposo que ens centrem en un de sol :D


Jo també proposo que ens centrem en un de sol. A veure...

_________________
Que passis un bon dia i que tinguis sort. Visquen Tintín i Hergé.


Torna a l’inici
 Perfil  
 
Mostra les entrades dels darrers:  Ordena per  
Publica un nou tema Respon al tema  [ 15 entrades ] 

Totes les hores són UTC


Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant


No podeu publicar temes nous en aquest fòrum
No podeu respondre en temes d’aquest fòrum
No podeu editar les vostres entrades en aquest fòrum
No podeu eliminar les vostres entrades en aquest fòrum
No podeu publicar fitxers adjunts en aquest fòrum

Cerca:
Salta a :  
cron
Powered by phpBB © 2000, 2002, 2005, 2007 phpBB Group
Template made by DEVPPL - Traducció del phpBB: Isaac Garcia Abrodos