1001.cat

Ja em perdonareu, bons amics.

He estat dormint una estona.

Hi voldria tornar a xerrar.

Jo soc de l’Esquerra de l’Eixample. D’abans, de quan l’abecedari no havia canviat introduïnt a Barcelona, el centre de l´univers, naturalment, l’E segona per una G envers l´Esquerra i el seu cognom. Res es dolent, naturalment. Tot plegat.

Afegit això , voldria proposar quelcom.

El Dr. Xifort, tot és probable, haurà de reconeixer que Mastroianni té una magnífica película en la que fa no de ´guapu´, sinò de personatge magnific. Psicològic, potser. Fa de periodista portuguès gras i barrudet. És catòlic, però l´home reconeix que amb els seus ´michelins´ no hi creu en la ressurreciò de la carn. Curiòs. Es una película sobre la percepciò de la mort, basada en un llibre molt dolent, d´Antonio Tabucchi. Es diu ´Sostiene Pereira´. Aquesta pel-lícula (1995) és, obviament, accesible. Preferible en italià, és clar.

Sempre amb el vostre respecte.

Pere Sapristi.

No està malament el comentari, però jo no l'entenc massa, la meva erudició no arriba en aquest punt...

Apa, salut!!

Força curiosa aquesta particularitat d'en Cromelnordic de voler dir la última en tots els temes, ni que sigui per dir "no entenc res" o "jo també" o qualsevol comentari. Curios, curios, hi veig un Rastapopoulos de fòrums..........controlar-ho tot i dir-hi la última.

Hi haurà un Allan Thompson també ?

Bé, no faig més que dir el que penso, i expressar la meva posició al respecte...

Que potser et sembla malament, això, Aristides?

Controlar-ho tot? És un risc que jo sempre he de tenir en compte, el donar o deixar de donar aquesta "sensació de controlador"...

Però també es pot mirar d'aquesta manera. Jo dic la última perquè sóc dels pocs que participen. Si més gent participés, jo no diria la última, sinó la penúltima. ¿No creieu?

Jo no vull ser líder, i, si és un altre qui diu (en ordre temporal) la darrera frase, jo me'n podria conformar, perquè no.

Apa, salut!!

Més que un Rastapopoulus jo hi vec un Serafí Llantió. Haurem d'avisar-lo que pot agafar l'escarlatina

Pere, m'he quedat amb el dubte sobre que vols dir amb la frase:

"Jo soc de l’Esquerra de l’Eixample. D’abans, de quan l’abecedari no havia canviat introduïnt a Barcelona, el centre de l´univers, naturalment, l’E segona per una G envers l´Esquerra i el seu cognom."

Això de la E i la G i el cognom sembla un enigma però no el sé desxifrar...

I vosaltres sou uns capitans Haddock enemics de la propaganda... Aneu amb compte que la bona vida no us emborratxi...

On les prenen les donen

Bé, amics.

En primer lloc, prego em perdoneu. El meu darrer missatge potser ha estat incorrecte.

Voldria fer unes aclaracions.

Certament, el tema de la meva conversa se n´anava més enllà del Tintín. Potser és lògic. Amb això estic d´acord amb l´amic Cromelnordic, que es queixa de que hom no hi parla gaire a les pàgines de Tintincat. No hi ha res a dir, de fet.

1.Jo només volia dir , al meu missatge, que el Mastroianni, eventualment, podria fer un bon paper a Tintin. I que jo no hi soc d´acord (per un cop) amb el Dr.Xifort. Aquesta pel-lícula de ´Sostiene Pereira´la vaig veure no fa gaire i em va agradar. El llibre, ja ho he dit, no (l´havia llegit abans) Potser, crec jo, el teatre és el futur del cinema. I, sempre hi entenc jo, hi han bons actors. Uns bons actors a una bona pel-lícula , no d´efectes especials, podria estar bé.

2.Tot responent al Sr.Xavi. Potser vaig dormir malament. En qualsevol cas perdò. No m´he explicat bè. Només volia dir, potser de forma snoob, que l´altra dia vaig somiar, per alguna raò, que estava veient una pel-licula. Un protagonista, va dir, com si fos una còpia d´altre pel-lícula: ´My name is Gaixample. Esquerra del Gaixample´. Això no és bo ni dolent, naturalment. Potser és bò. No ho sé. No hi visc, ja, a l´Eixample. Potser la meva absència i la nova denominaciò hagi estat per a bé.


3.Bon amic cromelnordic. No estic d´acord amb vostè, quan afegiu que ´La bona vida no us emborratxi...´. Per qué no? Jo en Déu no hi crec gaire, és un concepte força estrany. Però si hi crec en l´ànima. En la propia responsabilitat. I algun filòsof va dir que qualsevol persona ha de fer el màxim per a ésser feliç. Perque els seus dessitjos esdevenguin realitats. Això en politica es diu soberània. En psicologia, és el mateix que un bonvivant, que mai ha d´esser un malparit. Es quelcom, qüestiò magnifica,d´envejar (sense exageracions, és clar. Sempre que un bonvivant no sigui un lladre) . És (l´ánima, o la pròpia consciència) crec jo, una responsabilitat de la pròpia persona envers el passat (quina de gent ha patit, abans de nosaltres!) i del futur, un concepte verbal exactament igual al passat. És un problema de conjugaciò. No hi som aqui, per a bufar-hi cadires, com es deia abans.

Amb el vostre respecte

PERE SAPRISTI

Jo diré que:

1) No entenc molt del teu discurs complicat, la veritat. Serà que no sóc molt inteligent, o que sóc poc perspicaç. Però el teu argot no es fa entendre per mi, a dures penes n'entenc massa cosa. Ho lamento.

2) Ja ho crec, ja, i tant, que un benestant no ha de ser un malintencionat (a menys dels benestants que tinguin molts milions de dólars, però no vull concretar tant el tema). Si és això el que dius, doncs sí, hi ha benestants més o menys acomodats que són bones persones. Estic d'acord en que a vegades la vida és així.

No se m'acut res més a dir. Salut!!

crom, no te m'enfadis, però... com t'ho has fet per tenir més de 300 missatges?

Doncs mira!! No ho dic per ofendre a ningú, però ho he fet així: posant un munt de fòrums nous que, generalment, no han estat contestats.

A mi m'agrada Tintincat, noi... M'agradaria que els meus esforços tinguessin més bona resposta... Però clar, sou lliures...