1001.cat

1001.cat

1001, associació catalana de tintinaires
 
Hora i data actual: dc. juny 19, 2019 10:49 pm

Totes les hores són UTC




Publica un nou tema Respon al tema  [ 87 entrades ]  Ves a la pàgina Anterior  1, 2, 3, 4, 5, 6
Autor Missatge
 Assumpte de l’entrada:
EntradaPublicat: dv. feb. 01, 2008 9:59 pm 
Desconnectat
Avatar de l’usuari

Membre des de: dv. des. 03, 2004 8:47 pm
Entrades: 163
No tic res a dir davant aquesta exhibició d'erudició sapristiniana.

Si més no, solament un apunt: El terme "hordas rojas", en el meu cas, no és la translació (en l'acepció de trasllat, no de traducció) d'un terme francès, sinó franquista.

Per una altra banda, les dades sobre Perovski i Starukin las he obtingut de Goddin.

I, com ja he dit, no m'estranyaria gens que algun dels dos o bé col·leccionés maquetes vaixells o bé tingués una fesomia molt semblant al Sakharine.


Torna a l’inici
 Perfil  
 
 Assumpte de l’entrada:
EntradaPublicat: dl. feb. 04, 2008 9:35 am 
Desconnectat

Membre des de: dl. jul. 23, 2007 7:37 am
Entrades: 90
Benvolguts amics.

1. Si ho he entès correctament, el personatge Ivan Ivanovitch Sakharine, col-leccionista de vaixells en minautra del Secret de l´Unicorni i Rackham el Roig no té cap motivació pròpia com a repressentant d´un pais. És, per a dir-ho correctament, com assenyala el Dr.Xifort la reproducciò fisica dels senyors d´origen rus que coneixia Hergé. El Dr.Xifort considera que en general, tots els elements gràfics o personatges de Tintín tenen una referència real, de coneixement de la seva biografia. No és una imatge nova, sinó una referència a uns coneguts d´Hergé. Així, qualsevol album de Tintin es una biografia d´Hergé. La reproducciò d´una vida.
Segons els comentaris del Dr.Xifort el nobles que coneixia Hergé d´origen rus. Potser aquests senyors tenien un origen tàrtar. Es comú a la noblesa rusa, molts nobles de Rússia procedeixin de matrimonis mixtes russo-tàrtars. Però no es van barrejar amb els jueus. El senyor Sakharine té apariencia d´un jueu, no de tàrtar. Es, en certa manera, una imatge mitificada del jueu, com la repressentaciò que els cristians feien a la seva pintura, del diable. Quelcom semblant al Trotski.
Sakharine, en el seu tarannà, evidencia també motius psicológics, crec jo, i reprodueix l´afany del col-leccionisme, amb la prudència preocupada d´hom que confereix prioritat a la seva col-lecciò i considera tot allò que no està relacionat amb la col-lecciò, secundari.En aquest sentit, és totalment honest. Contra allò que pensava el Tintin. Que va pensar que era un lladre. Altres col-leccionistes als albums esmentats tenen més la tendencia a mentir, si cal. Un hipotetiu fonamental per a protegir llurs col-lecions.
Amb això vull dir que, probablement, segons considera el Dr.Xifort l´origen rus i de nom d´endolçador es tant sols una casualitat. Es a dir, el Doctor considera que Hergé, en la seva creaciò, es movia , potser en general, per un afany de reproducciò d´elements de la realitat, no d´invenciò d´elements nous amb sentit inminent pròpi. No endevades, el Dr.Xifort és doctor. Psicoanalista d´ Hergé, podriem pensar. Sakharine és, així, doncs, un retrat de quelcom conegut. Haurem de pensar que el sentit o desenvolupament d´aquest personatge té una trascendència inferior. No te cap motivaciò interna que afegeixi sentit al perssonatge. És rus, o de procedència russa, amb un cognom inexistent, només perque l´Hergé va considerar que, d´aquesta manera es recorda més el personatge, se li hi donava mé relevància en la historia de l´album. Hi han recursos semblants amb els noms i les figures dels personatges de Tintín, que tenen un sentit exòtic per a discernir’se en certa manera de la realitat. Els noms son, doncs, com una disfressa. Sakharine podria haver estat, doncs, qualsevol cosa. Només exòtica. Es un element relacionat amb la curiossitat, més que amb la importància del fet, fet irreal que un cognom inexistent a la llengua que es fa servir destaca. L´important es que el personatge sigui quelcom no habitual i exòtic, no d´estar per casa. Es adir, que sigui rus o el que fossi, pero mai belga. Amb això, és clar, perd sentit l´historicisme d´Hergé. La referència a un eventual rus no está relacionada de forma directa a això concret.

2. Per cert, Dr.Xifort, gràcies pels vostres comentaris. He de dir que precissament ahir em van regalar el llibre de Philipe Goddin ´Hergé. Lignes de vie. Biographie´. Al primer cop de vista m´ha semblat un llibre d´un disseny magnífic, molt ben documentat i amb fotografies i documents interessants. Per cert, captatio benevolentiae. Probablement els meus pocs coneixements fan que m´equivoqui. He constatat, mirant el llibre i potser equivocat per el retrat de la portada del llibre, un retrat que es una barreja de la representaciò d´Hergé i de Tintin, segons m´ho sembla. Vull dir que en el retrat s´hi fa servir en certa manera la forma de representar de l´Hergé als seus personatges i al Tintín. El que vull dir es que fins als anys 60 i més, el senyor Hergé s´assemblava molt al Tintín. Jo desconeixia que, eventualment, amb el Tintín potser Hergé va fer un autoretracte. Hi ha quelcom comú. Tant a les fotos de l´Hergé com a la figura del Tintín. Tenen un mateix tarannà i semblança física. Bé, en qualsevol cas, el llibre, crec jo es recomanable. Per cert, la persona que me l´ha regalat diu que ja comença a ésser difícil comprar-lo a Brussel-les, raò per la qual el va encarregar a una llibreria. Jo crec que el llibre és una adquissiciò inevitable dels Tintinaires.

3. En afegit, després de llegir-lo, em sembla que el llibre del Goddin m´ha semblat la biografía oficial de propaganda d´un secretari general del Partit Comunista de la URSS . Fa pudor a Nomenklatura. És un llibre del Monopoli del Moulinsart. Monopolista i selectiu, al mateix temps. Amb perdò o sense aquest.. M´ho ha semblat. Malgrat que en l´aspecte informatiu és complert, per a mi, naturalment, que no soc gaire cosa. Encara que, amb tot el respecte, fa una mica de pudor a quelcom que vol fer de l´Hergé, igual que del Tintín ´Bestiar o animalons dissecats ´per a dir-ho així. Ho trobo quelcom cruel, naturalment. Potser és inevitable. Curiosament, amics Tintinaires, es curiòs que existeixi el monopoli de Moulinsart, no trobeu? Els col-leccionistes exclusius de quelcom ja inexistent. Curiòs el fí d´aquesta història.

Sempre amb el vostre respecte.

PERE SAPRISTI


Torna a l’inici
 Perfil  
 
 Assumpte de l’entrada:
EntradaPublicat: ds. feb. 09, 2008 2:54 pm 
Desconnectat

Membre des de: dl. jul. 23, 2007 7:37 am
Entrades: 90
Benvolguts amics

Curiosament, m’ he assabentat de quelcom que potser per vosaltres és conegut: La fotografia de la portada del llibre del Goddin es una barreja dels dos gustos, d’ Hergé i de Warhol. És de fet, un retracte el-laborat per Warhol. Molt conegut, probablement, doncs no s´indica enlloc al llibre l´autoria del retracte.Potser, com es veurà mes abaix no s´indica per raons jurídiques.

La galeria D de Brussel-les va fer al juny de 1977 una exposició sobre Warhol. El propietari (Goddin, 928-929) van demanar’li a Hergé una foto perque el Warhol fes el seu retrat sobre la foto en la seva serie d´habitualment de quatre reproduccions. Hergé li va donar una que li havia fet el fotògraf Jean-Pol Stercq l´any 1975, en una sèrie de dibuixants de la revista ´Tintin´

Posteriorment, Hergé, através dels Studios Hergé va comprar tres de les quatre fotos, deixant a un amic l´adquissiciò de la quarta. Les tres fotos les va comprar per dos millons de francs belgues o 50.000 euros. Segons el Goddin, Hergé va autoritzar la compra conscient de que implicava l´adquisiciò dels drets per a utilitzar-les amb fins mediàtics. Va oblidar comunicar la seva decissiò a l´autor, al senyor Stercq, que no va cobrar diners de la utilitzaciò de la seva fotografia. Probablement ja està tot arreglat, doncs el Goddin i Moulinsart fan servir un dels quatre retractes (un dels tres dels Studios Hergé, es de suposar)

L´original del retrat es pot veure a www.lesamisdeherge.be/44.php o revista Les amis d´Hergé, ediciò de novembre de 2007.

Jo soc de l´opiniò (opiniò que comparteixo plenament) que es pot dir es un autoretracte d´Hergé. Una persona amb sensibilitat estètica, crec jo, no cedeix qualsevol fotografia seva a Warhol. Hergé es ´dibuixa´d´aquesta manera com a Tintin mitjançant la foto o els gusts estètics d´altre autor, el fotògraf senyor Sterq.

La fotografia és una barreja, en foto de la seva personalitat i la de Tintin. Segons m´ho sembla a mi hi ha cert semblant en l´enfoc, en l´expressiò.

Paradoxicament, la foto és en blanc i negre. La colorarà amb modificacions Warhol. Es tracta d´una obra iniciada per Sterck i tractada i elaborada posteriorment per Hergé i Warhol.

Per cert, espero haver’me expressat abans correctament. Per ami el llibre del Goddin ha estat molt instructiu. Perdoneu per el meu esnobisme, pero crec haver aprés molt del llibre sobre Hergé. Crec que cal mirar només el positiu al llibre, no el seu enfoc canonificador, per a dir-ho així.

Ara, tornant a la comparaciò de la difusiò del Tintin i Warhol, veig que potser jo hi tenia, equivocadament, potser, certa raò, al veure que Goddin i Moulinsart ens ofereixen com a portada d´aquest magnífic llibre, una imatge d´Hergé que es una barreja dels gustos dels esmentats creadors. Per cert, del llibre es pot apreciar també que Hergé tenia quelcom de Warhol, i era sempre molt conscient de la necessitat de comercialitzar o extendre l´art, el Tintin, en aquest cas.

PERE SAPRISTI


Torna a l’inici
 Perfil  
 
 Assumpte de l’entrada:
EntradaPublicat: ds. feb. 09, 2008 5:56 pm 
Desconnectat
Avatar de l’usuari

Membre des de: dt. des. 12, 2006 3:44 pm
Entrades: 503
Benvolgut Sapristi, malgrat no estic segur d'entendre't al 100%, no tinc cap dubte que ets molt erudit, i que saps força d'escriure.

No t'agradaria ser redactor de La Stoa, com ho és ja el meu bon amic Xifort?

Espero alguna resposta... Salut!!

_________________
Que passis un bon dia i que tinguis sort. Visquen Tintín i Hergé.


Torna a l’inici
 Perfil  
 
 Assumpte de l’entrada:
EntradaPublicat: dg. feb. 10, 2008 11:50 am 
Desconnectat
Avatar de l’usuari

Membre des de: dv. des. 03, 2004 8:47 pm
Entrades: 163
Estic completament d'acord amb les proposicions del Magister Petrus (tu es petrus, et super hanc petram edificabo ecclesiam meam).
Fins i tot en alló de la nomenklatura (és evident!)

Pel que fa a la portada, el quadre és absolutamet warholià. No té res d'autorretrat d'Hergé. Amb una petita investigació sobre el món del txec de NY, qualsevol pot comprobar-ho.

Sr. Sapristí:
Em torno a descobrir davant vos, excel·lencia.

El seu humil súbdit,
Xifort


Torna a l’inici
 Perfil  
 
 Assumpte de l’entrada:
EntradaPublicat: dg. feb. 10, 2008 4:23 pm 
Desconnectat
Avatar de l’usuari

Membre des de: dt. des. 12, 2006 3:44 pm
Entrades: 503
Xifort ha escrit:
Estic completament d'acord amb les proposicions del Magister Petrus (tu es petrus, et super hanc petram edificabo ecclesiam meam).
Fins i tot en alló de la nomenklatura (és evident!)

Pel que fa a la portada, el quadre és absolutamet warholià. No té res d'autorretrat d'Hergé. Amb una petita investigació sobre el món del txec de NY, qualsevol pot comprobar-ho.

Sr. Sapristí:
Em torno a descobrir davant vos, excel·lencia.

El seu humil súbdit,
Xifort


Sabeu què? Repeteixo el que diu el bon Xifort.

Apa, salut!!

_________________
Que passis un bon dia i que tinguis sort. Visquen Tintín i Hergé.


Torna a l’inici
 Perfil  
 
 Assumpte de l’entrada:
EntradaPublicat: dg. feb. 10, 2008 9:13 pm 
Desconnectat

Membre des de: dl. jul. 23, 2007 7:37 am
Entrades: 90
Sempre amb el vostre respecte.

El Dr. Xifort, amb el seu bon sentit de l´humor fa un joc de paraules:´el txec de NY´.

Varhol o Warhola no era txec. Era fill d´inmigrants als EEUU de l´Imperi Austro-Hongarés. D´Eslovàquia, de Ruthenia. Els seus pares eren de la fe dels catòlics de Bizanci. En d´altres paraules, persones que eren de la religió dels Uniates, que volien la unificaciò de les dues, sempre, magnífiques esglèsies d´Occident i d´Orient. Era una creença extesa a la part oriental de l´Imperi Austro´Hongarés, a Belarus, Ucrania i Polonia.

Si us agrada la manifestaciò de la religiò podeu visitar Ruthenia, Belarus i Ucrania. Hi trobareu temples que no tenen res a veure amb el canon de l´Esglesia Ortodoxa Russa. Son monuments del bàrroc polonés, abans de la tercera divisiò del país de Polonia (1798). Hi trobareu temples relativament magnífics, barroc polonés que no s´hi ajusten al criteri de l´Esglèsia Ortodoxa Russa, que té establert que tots els nous monuments s´han d´asemblar a la seva reproducciò d´interpretaciò amb les seves cebes daurades al cap . Hi ha un model establert. Així ho tenen establert. És una questiò de cultura, no de religiò.

Jo, ara més susceptible després de llegir el llibre del Goddin, penso, tot plegat, que ´Això de la idea de Déu és magnífica, encara que no l´acabo d´entendre´ que va dir l ´Hergé es quelcom relatiu després de que va expressar'la després d´esser molt de temps amic d´un monjo mussolinià, que el van tenir a la presò i que l´Hergé no hi va fer gaire cosa per a ell.

Els txecs son d´una altre caràcter que no pas els eslovacs. Millor o pitjor, no ho sabrem mai. Son només fets.

Per a continuar amb el bon sentit de l´humor diré el següent, sempre amb el vostre permís. L´Esglèsia Ortodoxa Russa es queixa sempre del suposat proselitisme dels catòlics a Rússia (es una continuaciò de la seva queixa contra Occident en general). El seu argument és el seguent, argument equivalent al argument polític: Aquí, ningú, només nosaltres.
Potser aqui no hi creu ningú en Déu , una metàfora, potser (asseveraciò curiossa, però certa), pero sí hi cregués algú, les seves ànimes son de la nostra propietat, son de l´Esglesia Ortodoxa de Rússia, que no les agafin altres confessions. Aquesta gent, quan s´hi trobi, vindrà amb nosaltres, amb els serveis especials, perdò, amb Rússia i els seus governants. Això és una repeticiò absurde de ´Les Animes Mortes de Gogol´. Fusiò d´Estat i Esglèsia.

Hi doncs. Podem pensar, sempre si hi volem, que el Warhol era de Syldavia, si mes no.


PERE SAPRISTI


Torna a l’inici
 Perfil  
 
 Assumpte de l’entrada:
EntradaPublicat: dt. feb. 12, 2008 8:50 pm 
Desconnectat
Avatar de l’usuari

Membre des de: dv. des. 03, 2004 8:47 pm
Entrades: 163
PERE SAPRISTI ha escrit:
Hi doncs. Podem pensar, sempre si hi volem, que el Warhol era de Syldavia, si mes no.


:wink:


Torna a l’inici
 Perfil  
 
 Assumpte de l’entrada:
EntradaPublicat: dc. feb. 20, 2008 9:06 am 
Desconnectat
Avatar de l’usuari

Membre des de: dt. des. 12, 2006 3:44 pm
Entrades: 503
En P.Sapristi és un manantial d'eloquència, qui ho negaria...

Ara bé, els no-experts (jo mateix no sóc molt expert en Tintín), no podem beure d'aquest manantial... la cultura ens rellisca dels dits sense que la poguem subjectar molt...

No podries parlar més per la gent comuna, Sapristi?? Si vols... Vull dir: res et prohibeix parlar només pels experts; ara, si esperes que jo t'entengui molt, em temo que no podràs...

Per cert, coneixeu el Tupé del filòsof? Us recomano una ullada...

_________________
Que passis un bon dia i que tinguis sort. Visquen Tintín i Hergé.


Torna a l’inici
 Perfil  
 
 Assumpte de l’entrada:
EntradaPublicat: dc. juny 04, 2008 11:11 am 
Desconnectat

Membre des de: dl. jul. 23, 2007 7:37 am
Entrades: 90
Ja em perdonareu, bons amics.

He estat dormint una estona.

Hi voldria tornar a xerrar.

Jo soc de l’Esquerra de l’Eixample. D’abans, de quan l’abecedari no havia canviat introduïnt a Barcelona, el centre de l´univers, naturalment, l’E segona per una G envers l´Esquerra i el seu cognom. Res es dolent, naturalment. Tot plegat.

Afegit això , voldria proposar quelcom.

El Dr. Xifort, tot és probable, haurà de reconeixer que Mastroianni té una magnífica película en la que fa no de ´guapu´, sinò de personatge magnific. Psicològic, potser. Fa de periodista portuguès gras i barrudet. És catòlic, però l´home reconeix que amb els seus ´michelins´ no hi creu en la ressurreciò de la carn. Curiòs. Es una película sobre la percepciò de la mort, basada en un llibre molt dolent, d´Antonio Tabucchi. Es diu ´Sostiene Pereira´. Aquesta pel-lícula (1995) és, obviament, accesible. Preferible en italià, és clar.

Sempre amb el vostre respecte.

Pere Sapristi.


Torna a l’inici
 Perfil  
 
 Assumpte de l’entrada:
EntradaPublicat: dc. juny 04, 2008 11:13 am 
Desconnectat

Membre des de: dl. jul. 23, 2007 7:37 am
Entrades: 90
Ja em perdonareu, bons amics.

He estat dormint una estona.

Hi voldria tornar a xerrar.

Jo soc de l’Esquerra de l’Eixample. D’abans, de quan l’abecedari no havia canviat introduïnt a Barcelona, el centre de l´univers, naturalment, l’E segona per una G envers l´Esquerra i el seu cognom. Res es dolent, naturalment. Tot plegat.

Afegit això , voldria proposar quelcom.

El Dr. Xifort, tot és probable, haurà de reconeixer que Mastroianni té una magnífica película en la que fa no de ´guapu´, sinò de personatge magnific. Psicològic, potser. Fa de periodista portuguès gras i barrudet. És catòlic, però l´home reconeix que amb els seus ´michelins´ no hi creu en la ressurreciò de la carn. Curiòs. Es una película sobre la percepciò de la mort, basada en un llibre molt dolent, d´Antonio Tabucchi. Es diu ´Sostiene Pereira´. Aquesta pel-lícula (1995) és, obviament, accesible. Preferible en italià, és clar.

Sempre amb el vostre respecte.

Pere Sapristi.


Torna a l’inici
 Perfil  
 
 Assumpte de l’entrada:
EntradaPublicat: dg. juny 08, 2008 12:31 pm 
Desconnectat
Avatar de l’usuari

Membre des de: dt. des. 12, 2006 3:44 pm
Entrades: 503
PERE SAPRISTI ha escrit:
(...)

El Dr. Xifort, tot és probable, haurà de reconeixer que Mastroianni té una magnífica película en la que fa no de ´guapu´, sinò de personatge magnific. Psicològic, potser. Fa de periodista portuguès gras i barrudet. És catòlic, però l´home reconeix que amb els seus ´michelins´ no hi creu en la ressurreciò de la carn. Curiòs. Es una película sobre la percepciò de la mort, basada en un llibre molt dolent, d´Antonio Tabucchi. Es diu ´Sostiene Pereira´. Aquesta pel-lícula (1995) és, obviament, accesible. Preferible en italià, és clar.

(...)


Aquesta película tal del senyor Mastroianni em fa curiositat, podria ser una bona película... A veure si la "pillo" algun dia, i la examino amb els meus propis ulls.

Salutacions!!

_________________
Que passis un bon dia i que tinguis sort. Visquen Tintín i Hergé.


Torna a l’inici
 Perfil  
 
Mostra les entrades dels darrers:  Ordena per  
Publica un nou tema Respon al tema  [ 87 entrades ]  Ves a la pàgina Anterior  1, 2, 3, 4, 5, 6

Totes les hores són UTC


Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant


No podeu publicar temes nous en aquest fòrum
No podeu respondre en temes d’aquest fòrum
No podeu editar les vostres entrades en aquest fòrum
No podeu eliminar les vostres entrades en aquest fòrum
No podeu publicar fitxers adjunts en aquest fòrum

Cerca:
Salta a :  
cron
Powered by phpBB © 2000, 2002, 2005, 2007 phpBB Group
Template made by DEVPPL - Traducció del phpBB: Isaac Garcia Abrodos