1001.cat

1001.cat

1001, associació catalana de tintinaires
 
Hora i data actual: dv. nov. 22, 2019 5:36 am

Totes les hores són UTC




Publica un nou tema Respon al tema  [ 87 entrades ]  Ves a la pàgina 1, 2, 3, 4, 5, 6  Següent
Autor Missatge
 Assumpte de l’entrada: APOLOGIA D´ARISTIDES LLEPAFILS
EntradaPublicat: dc. oct. 31, 2007 10:10 am 
Desconnectat

Membre des de: dl. jul. 23, 2007 7:37 am
Entrades: 90
El Secret de l ´Unicorn és una apologia del robatori. No sempre castigat, ni sempre menyspreable, sinó, paradòxicament, possitiu. Des del pirata Rackham el Roig (per cert, en rus Rakkam el Roig el tradueixen com Rakkam Krovojadni, o Rackham el Sanguinari. És una traducció un tant lliure, donat que Rackham vesteix de vermell, i la seva explicació rau en que vol evitar confusions recents amb els comunistes o amb la llengua del passat quan Krasni s´entén que podia significar bell. L´origen de Rackham el Roig es Jack Rackham, pirata real que van forcar a Jamaica) que roba als vaixells espanyols, Tintín és robat temporalment en un robatori que inicia la investigació perque Tintín creu en Milú , que inicialment ha trobat una cigarreta sota l´armari i troba el mapa que serà el del Tintín a l´album, etc étera, etcétera. La imperfecciò del robatori de Tintín inicia, de fet, la investigació, gràcies a Milú. Després, sembla, encara que ho desconec, d´aquest robatori fraccasat el Haddock es quedarà finalment amb el castell dels Locell. El castell de Haddock és també, doncs, un robatori en la seva forma de ´trofeu´ d´una guerra (com moltes obres d´art als museus).

En qualsevol cas, La meva opinió, que jo comparteixo plenament (aquesta magnífica frase introduida al forum pel sr.Xifort, podria ésser, tal volta, l´eslogan del mateix, és a dir, ‘ del forum’- ) el pick-pocket. Aristides Llepafils (amb l´ajut de Dupond/t i Milú) és fonamental en el desenvolupament de la història o la trama en aquest album . Fa que quelcom possible sigui, al mateix temps, interessant (potser aquesta barreja sigui la definiciò d´un còmic). Provoca el segrest de Tintín i posteriorment la confessió (potser absurda o innecesària) d´un dels germans antiquaris i, finalment, gràcies a Dupont/d la recuperació del dos altres papers (un d´ells dues vegades robat, com a mínim). Potser m´ho sembli, però els germans Locell són uns ´dolents´ molt poc llestos i amb una torpesa, presses i negligència que, gairebé, els fa capacitats per a lluitar amb resultat impronosticable amb els Dupond/t . No crec que els antiquaris tinguin escasa relació amb el present, d´altra banda. Ells, de fet, se n´adonen, abans que el Tintín de l´existència de tres papers amb les dades que indiquen l´existència d´un tresor i el seu emplaçament.

Curiosament, Hergé li dona al Llepafils un paper central, crec jo. Estrictament, no és lladre, de fet. Ell mateix, amb la seva indiferència elefantíaca, o amb l´autisme del malalt del cap que pot semblar el despreci d´una divinitat per els éssers humans, no es preocupa gens quan l´agafen. Ell mateix ho aclara. De lladre res, senyors. És funcionàri retirat i coleccionista, potser cleptòman i mai, naturalment, lladre. En tant sols tres mesos ha fet una col-lecciò de carteres, les ha juntat perque no s´avorreixen amb uns portadors que no les saben apreciar prou en la seva bellesa. Juntes, creu ell, estareu millor, que separades en butxaques- pressons. També, és cert, li agrada el tractament a la premsa dels robatoris del pick-pocket. És un cleptòman-exhibicionista
Naturalment, hom podria pensar que és lògic que aquests tres mesos coincideixin amb el periode des del inici de la retirada a la pensiò del funcionari, cosa que potser expliqui que el senyor no hagi perdut l´aficio per les carteres dels altres. Les carteres son arxivades amb el seu contingut. Això, és clar, és el fonamental. La pregunta, naturalment és El fracàs de Llepafils rau en haver estat funcionari o en que és un cleptòman excessivament productiu en poc temps? Bé, potser algú diria que ambdues coses son el mateix i el segon terme es un eufemisme. És clar, no pensava el senyor Llepafils, que els seus enemics directes eren el destructor binomi Dupond i Dupont. Aquests, volent capturar una persona però capturen una part d´ella, l´abric. Abric interpretat degudament per Tintín que el ´llegeix´i envia els policies a trobar l´adreça del Llepafils a les tintoreries.

La paradoxa és que, malgrat la seva importancia (superior, naturalment, a la del lloro a l´orella escapçada) el senyor Llepafils apareix molt poc…per a ésser funcionàri, bé que retirat.

Per finalitzar aquest rollo voldria felicitar al senyor Arístides Llepafils per escollir com a personatge amb qui s´identifica a Llepafils del Tintín, intensiu malgrat que breu personatge. El senyor Llepafils del fortum, actual o copiat potser de Tintín, no de forma casual viu a Brusel-les. Esperem, naturalment, que se non é vero é ben trovato. Tot plegat. En aquest cas, la seva identificaciò és encara més ben trobada, tenint en compte la gran quantitat dfe funcionaris de l´UE i la OTAN.

Així doncs, els desastres perpetrats per Llepafils¡ i degudament interpretats per Tintín (després de la compra casual del vaixell com a regal per a Haddock) proporcionaran un tresor i una nova vivenda al castell a Haddock i Tintín. Un cas insòlit, quan un no funcionari consegueix viure de la genialitat d´un funcionari (jubilat, naturalment).


PERE SAPRISTI (confio que no Perepunyetes)


Torna a l’inici
 Perfil  
 
 Assumpte de l’entrada:
EntradaPublicat: dc. oct. 31, 2007 3:53 pm 
Desconnectat
Avatar de l’usuari

Membre des de: dj. nov. 11, 2004 3:18 pm
Entrades: 86
Ubicació: Brussel·les
Senyor Pere Sapristi: crec que hauria d'haver-me demanat permís per escriure sobre mi, però en fi, com que no em deixa mal parat no li posaré cap demanda, d'altra banda aquest és un mètode que no va amb mi. Hauria de saber que continua amb la meva afició que en cap moment li gasaria dir robatori, sóc un col·leccionista d'àmplies mires, doncs encara que continuo col·leccionant carteres he encetat altres camps.

Sempre seu,
A.L.


Torna a l’inici
 Perfil  
 
 Assumpte de l’entrada:
EntradaPublicat: dj. nov. 01, 2007 11:56 am 
Desconnectat

Membre des de: dl. jul. 23, 2007 7:37 am
Entrades: 90
Benvolgut Sr. Col-leccionista o Cleptòman, voldria fer-li una pregunta. Si m´ho permet.

Està vosté content de la traducciò al català del seu cognom Filoselle a Llepafils?

Llepafils és un terme pejoratiu en català que vol referirse a una persona excesivament exigent, escrupulosa en el menjar. Un cantamanyanes, potser. En un sentit ampli, vol significar a la persona que és tan exigent que por arribart a decididr no actuar, si allò que li proposen no és perfecte, segons el seu enteniment. No és el cas, sembla, de l´Aristides Llepafils.
D´altra banda, segons tinc entés, en francés Filoselle designa un tipus groller de seda.
I doncs, no veig la relació. Lógicament, aquesta pregunta només la podría respondre el Sr. Joaquim Ventallò. Potser algú ha fet un necessari , imprescindible, gaire bé, estudi de les seves magnífiques, crec jo, traduccions.
Quina es la vinculaciò entre el terme ´Llepafils´ i el col-leccionista de Tintin? És clar, en certa manera Filoselle és Llepafils, doncs només ´menja`carteres. Altres coses no l´interessen. També el seu posat, el seu físic, amb el barnús a casa, etc. es d´una persona molt correcta, intocable per dir-ho així davant l´escàndol de les persones que reclamen contra el seu art de col-leccionista. Amb la seva ´falta de ignorancia´com diuen els gallecs.
Sens dubte, Sr. Aristides, vosté podrà donar una explicació més interessant que la meva. Doncs quan el destí li ha concedit el privilegi de´esser la continuació de Filoselle en forma de Llepafils, vosté, sens dubte, hi tindrà prou inteligencia o imaginació per a donar una resposta als no col-leccionistes.

Vosté mateix

PERE SAPRISTI


Torna a l’inici
 Perfil  
 
 Assumpte de l’entrada:
EntradaPublicat: dj. nov. 01, 2007 5:01 pm 
Desconnectat
Avatar de l’usuari

Membre des de: dj. nov. 11, 2004 3:18 pm
Entrades: 86
Ubicació: Brussel·les
Amic Sapristi, com m'agradaria tenir una cartera de la seva propietat !!
En fi, tot arribarà. El meu nom és producte del gran Joaquim Ventalló, no en tinc cap dubte, de fet m'garada més que el meu original, i sobretot molt més que Celestino Panza que em va posar la també gran Conchita Zendrera.

I sobre el que vosté comenta li diria que el millor que té el nom és tal com sona quan dius nom i cognom a la vegada, trobo que qualsevol hi pot veure un funcionarii, jubilat, educat, amb les seves manies però gran amant de l'ordre, polit, amb cada cosa al seu lloc. M'agrada dir-me així.

Sempre seu,
A.L.


Torna a l’inici
 Perfil  
 
 Assumpte de l’entrada:
EntradaPublicat: dj. nov. 01, 2007 5:02 pm 
Desconnectat
Avatar de l’usuari

Membre des de: dj. nov. 11, 2004 3:18 pm
Entrades: 86
Ubicació: Brussel·les
Amic Sapristi, com m'agradaria tenir una cartera de la seva propietat !!
En fi, tot arribarà. El meu nom és producte del gran Joaquim Ventalló, no en tinc cap dubte, de fet m'garada més que el meu original, i sobretot molt més que Celestino Panza que em va posar la també gran Conchita Zendrera.

I sobre el que vosté comenta li diria que el millor que té el nom és tal com sona quan dius nom i cognom a la vegada, trobo que qualsevol hi pot veure un funcionarii, jubilat, educat, amb les seves manies però gran amant de l'ordre, polit, amb cada cosa al seu lloc. M'agrada dir-me així.

Sempre seu,
A.L.


Torna a l’inici
 Perfil  
 
 Assumpte de l’entrada:
EntradaPublicat: dj. nov. 01, 2007 7:21 pm 
Desconnectat

Membre des de: dl. jul. 23, 2007 7:37 am
Entrades: 90
Benvolgut A.L.

Estic totalment d’acord amb Vosté pel que fa a la indisoluble combinació de la magnifica traducció d´Aristides Llepafils. Sospito que ens agrada no només perque existeixi un un vincle emocional entre el lector i el personatge, sinó una magnífica traducció. Ens agrada la denominaciò en si. Brillant. Arístides Llepafils, efectivament com diu Vosté no és nom i cognom sinó un tot.

També crec que és, naturalment, millor que la francesa Aristide Filoselle i , és clar, que l´ absolutament insoportable de Celestino Panza . Trobo estrany que una senyora amb un nom i un cognom tant curiosos com Concepción Zendrera no hagi trobat quelcom millor com a traductora. No hagi pensat mai sobre l´importància del nom i el cognom. Qui ho llegeixi en castellà segurament li desapareixeran les ganes de continuar vivint abans de disposar de l´oportunitat de conéixer el personatge. Celestino Panza és pitjor que Lina Morgan o que Finito de Córdoba, tantmateix. Un nom i aquest cognom no tenen dret a l´existència. Equival a Cul i Merda, amb perdò. . Una falsificaciò del personatge, jo diria. Són assassins del personatge.

Així, ara tots sabem que un Aristides que no tingui com a cognom Llepafils és un farsant o quelcom incomplet. També sospitem que ara els Llepafils tenen un Déu, que es diu Arístides. Els Llepafils, doncs, han trobat, finalment, sentit a la seva denominació i existència amb aquesta magnifica traducciò del senyor Ventallò. Un Llepafils que sempre serà col-leccionador i cleptòman. No ho sé, però potser tots els cleptòmans son col-leccionadors, d´altra banda. Coleccionadors de robatoris.No hi ha també algun factor que aproximi als col-leccionadors amb els cleptòmans? Ambdós tenen una tendència o un passiò que els posseix. Aleshores hi ha un sentit clar a les accions dels germans antiquaris Locell. Antiquaris i lladres, de forma lògica, sense ruptura de sentit. Roben i disparen i encarreguen atemptat perque combinen el col-leccionisme amb el delicte. Son 2 germans que fracassen contra 2 altres fisica i psicològicament germans els Dupond i Dupont. Aquests, de forma inesperadad, capturen l´abric d´un col-leccionador i cleptòman, que permet al Tintin aproximar’se als altres dos germans Locell. Estranya simetria.

Tot plegat, jo, sense el mínim desitg de fotre, em pregunto: Per qué , realment, com diu A.L. ens agrada tant la combinaciò d´Aristides Llepafils? Es podria traduir d´alguna manera millor? Jo crec que la traducció, potser, es millor que l´original. O potser fora posible trobar-hi un altre nom i cognom al personatge? Arístides Llepafils és una traducció magnífica amb desenvolupament creatiu, potser, diria jo, incurrint en esnobisme. O potser només m´ ho sembla.

PERE SAPRISTI


Torna a l’inici
 Perfil  
 
 Assumpte de l’entrada:
EntradaPublicat: dj. nov. 01, 2007 9:25 pm 
Desconnectat
Avatar de l’usuari

Membre des de: dv. des. 03, 2004 8:47 pm
Entrades: 163
No heu pensat mai que en la història unicorniana en Llepafils fa un paper cabdal?

No hem de creure en les casualitats, car aquestes -com ja va demostrar CG Jung, no existeixen.

Penso que el "functionaire retraité" no es pas un instrument del destí, sino que en Llepafils és el mateix destí: una mena d'ésser superior, de divinitat oculta o disfressada que, des del seu Olimp -i com els seus congèneres grecs- juga amb els mortals modificant la història al seu antull.

Especulem sobre la feina adminsitrativa d'en Arístides quan estava en actiu. Jo el veig, seguint aquest discurs, com un "ange plaisantier", una mena d'angelet bromista, amb galtetes rosades i carregat de bonhomia. Jo el veig al despatx del costat de Sant Pere fent trampes amb els salconduits d'entrada al Cel dels pecadors de pecats lleus, aquells que s'arreglen amb un simple grapadet d'anys de purgatori, per tal que els "pecadors però poquet" se l'estalviin.

Estic en el cert senyor Llepafils? Què en penseu vós, Mestre Sapristí?

Xifort


Torna a l’inici
 Perfil  
 
 Assumpte de l’entrada:
EntradaPublicat: dv. nov. 02, 2007 11:16 am 
Desconnectat
Avatar de l’usuari

Membre des de: dj. nov. 11, 2004 3:18 pm
Entrades: 86
Ubicació: Brussel·les
Bé, no voldria pecar de vanitós, però és ben cert, tal com diu el senyor Xifort, que jo jugo un paper cabdal a la història de l'Unicorn. Gràcies a mi els pergamins es troben ben juntets a casa meva, despisto als germans l'Ocell.... i qui no diu que em deixo agafar el jaqué pels Dupondt sabent que el "detectiu" Tintín els hi donaria la pista de localitzar-me a través de la tintoreria?

Mai vaig reclamar una part del tresor, no és el meu mètode i parlant de quan era funcionari en actiu, és cert que era bona persona, estimat pels companys tot i que de tant en tant els hi pispava algun clip o bé el bocata de l'esmorzar, però mai una cartera, això ho vaig començar un cop jubilat per tal de donar-li un interès al temps lliure que em venia al damunt.

Servidor de vostès,
A.L.


Torna a l’inici
 Perfil  
 
 Assumpte de l’entrada:
EntradaPublicat: ds. nov. 03, 2007 9:46 pm 
Desconnectat
Avatar de l’usuari

Membre des de: dt. des. 12, 2006 3:44 pm
Entrades: 503
Aristides_Llepafils ha escrit:
(...) trobo que qualsevol hi pot veure un funcionarii, jubilat, educat, amb les seves manies però gran amant de l'ordre, polit, amb cada cosa al seu lloc. M'agrada dir-me així.
(...)

I ja és extrany, com se'n adonen el Tintín i els Dupond/t, que un carterista, perdó, un cleptòman li agradi vestir-se així...

Normalment als lladregots els agrada vestir d'una altra forma. Si no ho sabrà Sherlock Holmes, habituat ell com pocs a frequentar els baixos fons de la ciutat...

_________________
Que passis un bon dia i que tinguis sort. Visquen Tintín i Hergé.


Torna a l’inici
 Perfil  
 
 Assumpte de l’entrada:
EntradaPublicat: dg. nov. 04, 2007 5:56 am 
Desconnectat

Membre des de: dl. jul. 23, 2007 7:37 am
Entrades: 90
1. LlEPAFILS I EL DESTÍ. Jo sempre havia pensat en el Destí com una força, per a dir-ho així. Invisible, sense figurativisme. Clar que mai se sap. Podria ésser, perfectament, que s’ expressa en una figura, Aristides Llepafils, encarnada com a representació del déu de l´ encert i de l´error,que juga amb els ‘éssers humans, com ens diu la seva actual encarnació, el Golem de Brussel-les que duu el cognom inventat pel senyor Ventalló. Aquest o això, que es fa entendre com el ja amic corresponsal, sigui qui sigui, A.L., considera que part de la seva tàctica ha estat provocar que li robin l´abric. Adéu, adéu Rue de Labrador!. Hola, Moulinsart!. El Llepafils, crec jo, es més aviat prestidigitador o la plasmació de l´Hergé prestigitador. Aquest fins i tot Houdini farà d´una maqueta d´un vaixell un vaixell gros i transformarà el castell de Moulinsart en domicili d´Haddock, Tintín, Tornassol i Milú. Farà monstres de ´investigació als germans Dupond/t i de gran eficàcia a Tintín. Haddock tampoc és inutil. És prestigitador, en qualsevol cas, en el difícil art físic de recuperar , amb éxit, les carteres mal distribuïdes. És gairebé segur que m´equivoqui però, potser, amb totes aquestes aventures canviin tots els albums de Tintín. Qui ho sap, potser hi ha un Tintín abans de Llepafils i un de després. Apareix així la coneguda ´Familia Tintín´, creada per un joc d´enganys. El seu pare és Llepafils, sens dubte.
El Secret de l´Unicorni i Rackahm el Roig, per alguna raó, son els albums més traduits i hom diu que els més venuts . No és el mateix. Dubto que coincideixi traducció, edició i lectura. Quins son realment, els Tintin més llegits?. Si n´hi ha algú i té sentit la pregunta, és clar. En qualsevol cas, Tintin està representat al món per aquests albums en primer lloc.
Especulo també amb que, aleshores, Llepafils és el personatge que es pot esmentar com a secundari dels mes breus i, al mateix temps, més influent. Tant dins El Secret com a tots els Tintin.
En certa manera, aquesta Divinitat Cleptòmana, aquest Déu Prestidigitador és el pare de tots els que, resulta, som enganyats i, per això, potser, estimem tant, per diferents raons, Tintín. Aventuro la tesi, per cert probablement absurda, de que Tintín, a partir d´algun album determinat, deixa d´ésser el personatge fonamental. Es tant sols un centre al voltant del qual apareixen altres autors o situacions.És el marc del quadre. Tintín es una forma de pensar, qui resol, parlant els enigmes. Com l´apuntador del teatre, que treballa per a tots els altres personatges. Gairebé un mirall del lector.

2. Insisteixo, Llepafils és eina i part del recurs amb el que Hergé introdueix la MAGIA, sorpresa inesperada (com el Lloro prodigiós també, per cert, de l´Orella Escapçada i altres exemples). És allò inesperat, sobtant que és potser confós amb casualitat. Casualitat, com ens adverteix el Dr.Xifort no existeix. És un sinònim de manca d´atenciò. Probablement el Dr. Sigui un optimista. En qualsevol cas, l’ element màgic, no quotidià, allò que fa interesant el possible, és potser necessari als còmics. Al Tintin, Llepafils i altres questions sobtants mai l´empatollen definitivament, tot plegat. Tintin és pacient i investigador. L´abric amb les escriptures d´unes xifres (31476331) que permeten que ordeni als Dupond/t (segons personatges secundàris, sens dubte al llibre) a buscar per tintoreries a buscar el col-leccionista de les carteres també nominals. Les carteres, és clar, son secundàries en esbrinar el misteri. El que per a Llepafils es bellesa que ell ordena (ordre i ordre nominal), per a Tintín son dipósits nomerats de dades, caixes que contenen papers amb dades. Tintín és analític. Hem de suposar que a Bélgica totes les carteres duien un document d´identitat dels portadors o de les persones que tinguessin cartera, pròpia o d´un altre. Certament, com va senyalar el Doctor Hergienius Xifort, no cal oblidar mai la lògica específica del còmic, el llenguatge pròpi del còmic. Diferent del quotidià. Si no l`acceptem, no cal que llegeixim còmics. És una forma del llenguatge. Per exemple, els japonesos no tenen acudits com a género d´expressiò. Pateixen molt quan els occidentals els hi explica un. No saben quan i en quina forma riure. No entenen el concepte d´acudit. Ho sé perque m´ho va dir un japonés amic. Jo encara diria més: El còmic existeix com a resultat de que a Occident existeix des del Renaixement, potser, el concepte d´incertesa, de dubte. Per cert, algun dia podriem parlar de perqué nosaltres, Tintinaires, som Antiquaris. Dissortadament només així s´explica el nostre interés per a Tintin. El llegim ja no com a còmic ni com eina d´afirmaciò del català. Ens hi estem en ell com a obra d´art, crec jo. Els nostres fills si s´interessen es perque veuen que hi insistim i fan veure que el llegeixen perque no patim. Crec jo.

3. Tornem´hi. Cal dir, amics, que trobo estranya, l´APARIÈNCIA FÍSICA de Llepafils. No em sembla un funcionari jubilat. Efectivament podem tolerar que el seu comportament, la seva forma de parlar ens permeti identificar-lo com un cleptòman, absolutament dedicat a la seva xarxa, obsessionat, potser. És un ésser que fa aquesta noble feina i els ignorants el confonen amb una persona que, senzillament, sustrau els béns d´altres. Jo diria, d´altra banda, que el físic de Llepafils no el fa semblant a un antic funcionari. Sembla, més aviat, un metge. I no retirat. O, potser, un estudiòs o un erúdit.

4. CRONOLOGIA. Curiosament, la darrera carta que entra a la col-lecciò al còmic sembla recent, doncs encara no està arxivada, sembla, es el senyor Legrand i va ésser obtenida el dia de Nadal de 1942. Ho veiem quan Tintín i els seus amics entran al Temple de Llepafils i Tintín pregunta Qué es aixó? La de Maxime Locell és robada el 12 del 10 de 1942. És dificil dir-ho, doncs no hi ha cap referència, però probablement, després de la de Tintín. Així doncs, l´album del cómic dura, com a mínim, dos mesos. Els Locell fallen perque el seu equip és fluix: De forma definitiva no tenen en el mateix a Dupond/t, que ens duen a tots fins a Llepafils. De fet, és aquest qui fracassa, en el seu intent de robar als Dupond/t per segon cop.
També hi han uns retalls de diari que parlen de pick-pockets i de lladres de carteres de juny d´aquell any 1942. Això potser vol dir que Llepafils no diu la veritat (o totes les paraules) quan assevera que ha reunit la col-lecciò en tres mesos. O bé que ha volgut, interessat per les noticies, incorporar-se a aquesta professiò.

5. Finalment, pel que fa a la TRADUCCIÒ. Llepafils és una traducciò que transmet la gràfica fonética de Filoselle (Arístides no canvia), en tant que manté algunes consonants. És una traducció còpia millor que l´original, en la nostra opinió (el Borges escriu, snob, que no podia soportar el Don Quijote en castellà però que li va agradar molt en anglès) Traducciò, com és sabut, es dir gairebé el mateix en una altra llengua. Filoselle, es d´aquesta manera un Llepafils en català. Una traducciò respectuosa, al mateix temps de l´original , doncs hi manté, gràficament, al cognom consonants, que queden bé amb el nom. Per a ´neutralitzar´el nom podia haber’se inventat altra cognom: Deuloféu, per exemple. De totes maneres, ara Llepafils hi confereix un significat adicional al personatge. És traducció perfecte i semànticament ideal la dels Locell, que s´han de dir així per força (no es poden dir, gairebé, Pardal), per a respectar el texte de l´original i la ´pista´de Barnabé.
Desconec si s´ha estudiat els noms francesos dels personatges de Tintin. Els francesos son els que es solen traduir. Els d´estrangers d´Hergé varien en el seu acert. No estic d´acord, amb que Piotr Sutz pugui ésser estoni. Hergé aqui s´inventa els estonis com quelcom que li sembla exòtic.

Dissortadament, jo no porto cartera.

PERE SAPRISTI


Torna a l’inici
 Perfil  
 
 Assumpte de l’entrada:
EntradaPublicat: dl. nov. 05, 2007 7:50 am 
Desconnectat

Membre des de: dl. jul. 23, 2007 7:37 am
Entrades: 90
Una matitzaciò

Demano perdò per la meva estulticia i absència de coneixements.

He descovert el magnífic estudi del molt il-lustre senyor Víctor Niubò. La investigaciò inclou elements estadístics sobre la frecuència d´irrupciò de personatges del Tintín.

La pàgina és http://es.geocities.com/tintin_personatges/Tintin/

Probablement és absurd que l´esmenti, doncs probablement tots els lectors la coneixen, doncs està inclosa a tintincat.com.


M´he assabentat que d´una llista de 242 personatges del Tintín Arístides Llepafils es troba al lloc 105, surt en 18 vinyetes i a un únic álbum. Per exemple, el Cocó (No sabia que es deia així) suposo que és el lloro de l´Orella Escapçada, encara que no es digui a l´estudi es troba al lloc 60 amb 41 vinyetes. Molt amunt, doncs, de Llepafils. Rackham el Roig, al lloc 122, per sota, surt a 14 vinyetes i només al Secret…

Crec que és una pàgina molt interessant i seriosa aquesta de l´il’lustre Senyor Niubò. Implica una gran feina d´investigaciò. No sempre és fàcil, crec jo, localitzar els personatges. Jo sospitava o creia que Rodrigo Tortilla surtia. I, en efecte, surt. Només una vegada.

PERE SAPRISTI


Torna a l’inici
 Perfil  
 
 Assumpte de l’entrada:
EntradaPublicat: dl. nov. 05, 2007 7:54 am 
Desconnectat

Membre des de: dl. jul. 23, 2007 7:37 am
Entrades: 90
PERDÓ!!!

COCÓ ÉS DE TINTIN AL CONGO!!!

EL DE L´ORELLA ESCAPÇADA TÉ PROBABLEMENT NOM, ENCARA QUE NO S´ESMENTA.

HE SORTIT DE DUBTES GRÀCIES A L´IL-LUSTRE SENYOR NIUBÒ.

LI DEMANO ESPECIALMENT PERDÒ A ELL.

PERE SAPRISTI


Torna a l’inici
 Perfil  
 
 Assumpte de l’entrada:
EntradaPublicat: dl. nov. 05, 2007 6:04 pm 
Desconnectat
Avatar de l’usuari

Membre des de: dt. des. 12, 2006 3:44 pm
Entrades: 503
La pàgina de Víctor Niubó sobre les estadístiques de Tintín, que ja coneixia, m'agrada moltíssim. He llegit tots els comentaris de la web, i trobo un encert, entre molts d'altres, que el Consol de Poldèvia (un dels personatges anecdòtics meus preferits) hi aparegui.

Una cosa amb que estic en desacord, i perdoneu que sigui una mica subjectiu, és que en aquestes estadístiques, la película-còmic "Tintín al llac dels taurons" no hi surti ni mencionada. A mi, aquest còmic, m'agradava bastant en la meva joventut, i crec que estaria bé fer-lo aparèixer. Vaja, és només una opinió.

Salut i visca en Tintín.

_________________
Que passis un bon dia i que tinguis sort. Visquen Tintín i Hergé.


Torna a l’inici
 Perfil  
 
 Assumpte de l’entrada:
EntradaPublicat: dl. nov. 05, 2007 9:33 pm 
Desconnectat
Avatar de l’usuari

Membre des de: dv. des. 03, 2004 8:47 pm
Entrades: 163
Reprenent el fil de l'amic Pere, jo també tinc la teoria de que hi ha dos Tintins, i que casualment fan el canvi a Unicorn.
Aquest canvi ve lligat a l'abillament: m'explico, del jersei groc (o camisa blanca) al jersei blau (primera aparició d'aquest, penso, a Unicorn 60B2).

Hom pot descubrir una diferència substancial entre ambdues versions del personatge, tot basant-nos en la teoria del color kandinskiana (i, sembla ser que també hergeana). (V. Kandinski, al seu llibre "Sobre l'espiritual dins l'art", de 1911, qualificava el groc de color típicament terrenal i el blau de color típicament espiritual)

Així doncs, tindriem el Tintín groc i el Tintín blau. El groc representaria el super-nen (surenfant, diu Aposolidès), l'heroi omipotent, sempre reeixit, el "reiet" sol que lluu i alhora enlluerna tothom.
Aquest groc se sublima en blau: el nostre heroi es col·loca per sobre del bé i del mal: esdevé un àngel, cent per cent eteri i deixa la "terrenalitat "(valgui el neologisme) al capità. Abandona l'ànsia d'aventura. Com deia aquell expert "ja no va cercar l'aventura, sinò l'aventura el ve a buscar a casa"


Torna a l’inici
 Perfil  
 
 Assumpte de l’entrada:
EntradaPublicat: dt. nov. 06, 2007 11:05 am 
Desconnectat

Membre des de: dl. jul. 23, 2007 7:37 am
Entrades: 90
Doctor Xifort. Molt interessant aquest canvi. Versemblant, en qualsevol cas. Si no és cert és ben pensat. Curiòs també que s´expressi en colors, en un canvi dels mateixos. En una forma gràfica. En un canvi dels mateixos. Hi haurà un perqué a aquesta necessitat de l´expressiò gràfica. Un canvi de l´ésser de Tintin que no pot deixar d´expresar-se en la seva apriència física? El groc vivia a Rue de Labrador, l´altre blau se n`anirà al castell de Moulinsart. El nou serà un Tintín ja ´consolidat´, amb la feina feta.

Per cert. I això no li direm mai, naturalment, al Dr. Xifort.
´Casualment´, com potser de forma cotnradictòria afirma en Xifort parlant del canvi de Tintin a l´Unicorn jo, voldria aprofitar avui l´avinentesa per a expressar el meu agraïment a Hergé. Ens ha donat, a mi al menys, l´oportunitat de conéixer i gaudir del magnífic sentit de l´humor del Dr. Xifort. No està en absolut barallat amb la seva erudició i sapiguer escriure. Jo si fos alguna Divinitat no diria Lasciate ogni speranza voi ch´entrate, sinó al revés: Sense sentit de l´humor no s´hi pot entrar.

El Doctor Xifort és , en certa manera, com l ´Aristides Llepafils. Les traduccions, de forma paradòxica, poden superar l´original.

PERE SAPRISTI


Torna a l’inici
 Perfil  
 
Mostra les entrades dels darrers:  Ordena per  
Publica un nou tema Respon al tema  [ 87 entrades ]  Ves a la pàgina 1, 2, 3, 4, 5, 6  Següent

Totes les hores són UTC


Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant


No podeu publicar temes nous en aquest fòrum
No podeu respondre en temes d’aquest fòrum
No podeu editar les vostres entrades en aquest fòrum
No podeu eliminar les vostres entrades en aquest fòrum
No podeu publicar fitxers adjunts en aquest fòrum

Cerca:
Salta a :  
cron
Powered by phpBB © 2000, 2002, 2005, 2007 phpBB Group
Template made by DEVPPL - Traducció del phpBB: Isaac Garcia Abrodos